Capítol 3

Oixau del Paradís

Avui farà un any que la cotorra argentina va entrar a casa les Mesnosigue i volen fer-li un pastís de cumpleanys.

De fet la cotorra té més de cinc anys ja que va passar els seus primers anys a un bar de contrabandistes i algo li ha quedat d'aquella experiència. De quant en quant li surt la vena de delinqüent que porta dins. Una cosa que no pot evitar es apoderar-se dels bens aliens i sempre són les xuxes del gat.

Primitiva estava preparant un pastís de papaia i mango; són les fruites més desitjades per Manolo. En aquest cas, al gat tan se li'n refot; a ell la fruita no li agrada, però li rebenta l'homenatge. En canvi hi ha una cosa que li encisa, que són els bombons. I Primitiva te una capsa a les mans de Ferrero Rocher.

Ell s'ha posat content perquè pensa que algun li caurà.

- Pren bonica, diu Primitiva atansant-li un bombó al bec de l'argentina. - Avui fa un any que estàs en natros, pren guapa.I li va deixar un grapadet de bombons pelats (no fos cosa que s'ennuegui).

- Merci Beaucoup mademoiselle! contesta amb francès (Des de que en va aprendre s'afrancesat. Era mol bo el logopeda francès).

Mozart estava veient emocionat tota l'escena i esperava que ara li donés un a el. Primitiva es va atansar cap al gat i se’l va pujar al braç, el va acariciar, i li va rascar el cap; Mozart estava emocionadíssim llepant-se el morro esperant el somiat bombó.

- Bonic, tu no pots menjar bombons, et fan mal a la panxeta, però tens el nostre carinyo, t'estimem molt. Mira! tinc una cosa mol bona, una galeta de cereals. Pren bonic, menja-te-la espaiet, no t'ofeguis (damunt conya).

Mozart es va quedar en la bouche ouverte (no cal traduir) i en cara de bemio; no acabava d'entendre perquè li donava dos bombons a la "pularda argentina" i a ell cap.

- Mon ami...! La vie es dure! diu la monachus menjant-se tranquil·lament el bombo, i en to jocós.

En aquell moment Mozart estava baix de moral i la "pularda" es va burlar sense compassió refregant-li pels morros l'encisador bombo. I com no podia ser d'un altra manera, el gat va esclatar traient tota l' agressivitat felina que tenia guardada; i les ungles també; i se va tirar damunt la gàbia en intencions malignes; i dient en francès (ell també en va aprendre, des de que Pol el logopeda va a ensenyar l'idioma galo a la Myopsitta.

- Je plumere la tête oixau de paradis! (traducció: et desplomaré la testa au del paradís!). En quina mala sort que se li va enganxar la pota a la gàbia i no la podia treure i aixi el va trobar Secundina quan va entrar a la sala.

- Mozart que fas? Surt d'aquí enseguida!

No va veure que 'l gat tenia la pota enganxada als barrots de la gàbia i el va agarrar pel llom en poca delicadesa i el va treure de la gàbia estirant-li la pota sense miraments. Pobre gat!

- D'ara en davant s'han acabat les galetes! estaràs castigat a pa i aigua una setmana.

- La monachus se ho estava mirant triomfalment des de la posició que li donava l'altura de la gàbia i amb molt de cinisme va dir: - Mon ami (referint-se al gat i dient-ho mig català i mig fiancés) - Vous teniu les de perdre! je suis la prunelle de ses yeux" (traduït en cristià: jo soc la nineta dels seus ulls)

El pobre chat commun es va queda ferit de l'ànima; i de la pota; per culpa de la "pularda estirada" Però va pensar que algun dia li tornaria doblades. I no va tardar molt.

Manolo tenia per costum prendre-li les coses a Mozart més que res per donar-li pel sac; ho va aprendre al bar de Got i Gavinyets on hi va viure, però el gat és viu, molt més que la Myopsitta. Ell prové de barri baix, acostumat a passar gana i fer qualsevol cosa per menjar, això sí! honradament i no serà una cotorra americana qui el desbancarà.

Aixi es que prepara un pla infal·lible: ha esperat a quedar-se sol amb Manolo i aquesta vegada esperarà enxampar-lo desprevingut i confiat.

Quant la monachus estava parlant amb francès i presumint de la seva saviesa, Mozart es va posar a miolar i a posar-se les potes damunt les orelles. Manolo es va pensar que se’n fotia d'ell i va a increpar-lo i va posar-se a batre les ales en senyal que estava mol ofès. Mozart, va aprofitar la confusió per prendre-li els bombons que tenia en un poalet de plàstic de color verd, on posava Myopsitta (quina cutrada). I va marxar correns cap al jardí.

La cotorra, amb la ràbia i ganes de agafar-lo es va ofuscar i es va estampar contra el vidre de la porta.

- Au! amb el chat commun no es juga, sense que es prengui mal.

- Proverbi xinès, va dir-li mentre es " jalaba" els bombons.

Escrits Pilar Murall Moreira

Les Germanes Mesnosigue