1 - Resum de la biografia

1.- RESUM DE LA BIOGRAFIA

Joan Moreira neix a Lleida el 1877, fill de Valeriano Moreira, un músic militar gallec que havia estat destinat a Tortosa, i Providència Ramos, una jove tortosina. El matrimoni va concebre Joan Moreira a Tortosa, però durant l’embaràs es van traslladar a Lleida. Després de la mort del seu pare el 1880, Joan i la seva mare tornen a Tortosa, on viuen en la pobresa. Als 5 anys, Joan entra a la catedral per estudiar música i cant, desenvolupant una gran afició per la música i la religió catòlica. Als 8 anys, ingressa com a alumne extern al Seminari Diocesà, on comença a interessar-se per la cultura, la tradició i la història de Tortosa. Malgrat estar a punt de convertir-se en sacerdot, Joan s’enamora de Carmen Montesinos i decideix no acabar els seus estudis. La seva mare, Providència, disgustada per la seva decisió, intenta fer-lo canviar d’idea fent-lo treballar en els treballs més durs que troba.

Joan Moreira, després de treballar durament carregant i descarregant camions per a “Aceites Franquet”, es casa amb Carmen Montesinos Raventós i comença a treballar com a viatjant per a la mateixa empresa. Després del matrimoni, Joan treballa com a ferrer i Carmen en una botiga. Tenen diversos fills. L’any 1905, Joan és enviat a Barcelona per portar una màquina moderna i aprofita per aprendre sobre la direcció d’orfeons amb Lluís Millet, cofundador de l’Orfeó Català. Aquesta experiència el prepara per fundar l’Orfeó Tortosí a la seva tornada a Tortosa. Després de tres anys d’èxit amb l’orfeó, Joan decideix deixar el seu càrrec com a director el 1908, però torna al càrrec el 1910 i el dirigeix durant dos anys més.

Mossèn Domingo i Sol funda els Josepets, incloent el col·legi de Sant Lluís, al barri del Rastre de Tortosa l’any 1863 amb l’objectiu d’ensenyar als nens pobres de la zona. L’any 1912, Moreira rep l’oportunitat de dirigir l’Schola Cantorum del col·legi Sant Lluís, on realitza diverses actuacions importants fins al 1914. Durant aquest temps, Moreira estableix una bona relació amb el Beat mossèn Perís i junts dirigeixen els grans festivals dels “Menjadors dels Pobres”.

Més tard, el 1917, Moreira funda una coral d’hòmens dins la institució de la Lira Roquetense de Roquetes. Tot i que el nombre de cantants no és tan elevat com en altres corals en les quals havia participat, realitzen diverses actuacions. Moreira deixa la coral el 1920, però aquesta continua després de la seva sortida.

Durant tot aquest temps, Moreira continua treballant a la fàbrica de Nicolau, tot i que el seu treball allà acabaria al voltant de 1907, quan una gran riuada destrueix la fàbrica.

Després d’aquest esdeveniment, Moreira comença a treballar a les oficines del canal de l’esquerra de l’Ebre, on aconsegueix un augment de sou per a tots els treballadors. L’any 1920, Moreira accepta una oferta per ser gerent de dues fàbriques de sansa a Ulldecona, on se’n va a viure amb la seva família. A causa del cost i la lentitud del transport en aquella època, Moreira renuncia al càrrec de director de la Coral de la Lira Roquetense. Més tard, el seu fill Lluís torna a Tortosa per treballar de mecànic i la seva filla Cinta comença a treballar a les oficines de la fàbrica.

Després de la proposta d’un grup de joves, Moreira funda l’Orfeó Montsià a Ulldecona l’any 1922, amb més de 250 orfeonistes. No obstant això, la felicitat de la família Moreira a Ulldecona es veu afectada al 1927 quan moren tres dels seus fills en tres anys consecutius. Aquestes tràgiques pèrdues porten a la família a tornar a Tortosa. Allà, Moreira es converteix en secretari de l’alcalde Joaquín Bau i més tard de la fàbrica de Bau. Durant aquest temps a Tortosa, Moreira escriu tres llibres, tots els quals desapareixen durant la guerra: “Pescadors i mariners Tortosins”, que narrava tradicions dels pescadors de Tortosa; un altre era “El llibre dels jocs i les endevinalles tortosines”, i el tercer era un llibre per aprendre música.

Després del seu retorn a Tortosa, Moreira es proposat com a director honorífic de l’Orfeó Tortosí, on dirigeix concerts exitosos. No obstant això, l’orfeó es clausura amb l’esclat de la guerra el 1936. Durant la guerra, la família Moreira viu a les muntanyes per evitar els bombardejos freqüents a Tortosa. Moreira perd la seva esposa Carmen a causa d’una malaltia durant aquest temps. Quan la guerra acaba, tornen a una Tortosa devastada i descobreixen que els seus llibres han estat robats.

L’Orfeó Tortosí es reprèn després de la guerra, però Moreira dimiteix com a director el 1940 a causa d’una malaltia. Moreira guanya la loteria el 1942 i es torna a casar. Al 1943 neix la primera neta, Carmen. Al 1946 i 1949 naixeran Joan i Pilar, els altres dos nets, la qual cosa va ser l’alegria més gran del final de la seua vida. En aquesta darrera etapa, Moreira continua actiu, escrivint el seu últim llibre, «Del bon humor tortosí», –que quedarà inèdit fins que la família el publica el 2012– . En aquests temps, estava malalt dels pulmons i escrivia amb pressa per poder acabar el llibre. Ho va aconseguir només un o dos mesos abans de la seua mort, que va tenir lloc al gener de 1951. El seu funeral va ser multitudinari perquè era un home molt estimat.

2 - Resum dels llibres

Del folklore Tortosí

“Del folklore Tortosí”, el primer llibre de Moreira, va ser publicat l’any 1934 després de 30 anys de recerca i recopilació de cançons populars, dites i celebracions. El llibre va ser escrit per immortalitzar la cultura de la ciutat. Però no es limita a fer un inventari de tradicions, sinó que, a més, escriu escenes de gran comicitat on el lector podrà veure com parlen, com són i com viuen els personatges d’aquella època.

Moreira intenta sempre reflectir amb la màxima fidelitat la parla real del tortosí del seu temps, per la qual cosa no va optar per utilitzar les normes lingüístiques de Pompeu Fabra, sinó que segueix escrivint com es feia abans.

A causa de la gran demanda, la família de Moreira va reeditar el llibre l’any 1979, conservant el lèxic i l’ortografia de l’autor. Aquesta edició va ser un èxit, esgotant tots els mil exemplars impresos.

Del bon humor Tortosí

Després de la pèrdua dels seus llibres inèdits durant la guerra, Moreira va passar 11 anys (des de 1939 fins al 1950) escrivint un nou llibre que recordava molts dels malnoms de Tortosa. El llibre recull una gran quantitat de malnoms, però a més explica la història dels personatges que els porten, de tal manera que ens transporta a una altra època i ens fa viure divertidíssimes anèdotes.

Malauradament, Moreira va morir un mes després d’acabar el llibre, abans que pogués ser publicat. El llibre es va publicar el 2012, gràcies a l’esforç de José Maria Gasulla, Xavier Aixendri Murall i Mari Carmen Murall Moreira. La presentació del llibre a l’auditori Felip Pedrell va ser un gran èxit, amb una gran assistència i molts llibres venuts. El 25% dels beneficis de la venda del llibre es van donar al Menjador social mossèn Sol.

3 - Resum dels articles de premsa

Joan Moreira, un prolífic escriptor que va col·laborar amb diversos diaris de l’època, no es considerava periodista sinó un escriptor que publicava als diaris. Va publicar en 8 o 9 setmanaris o diaris diferents entre 1905 i 1936. Després de la Guerra del 1936, va deixar d’escriure perquè la premsa local de Tortosa va desaparèixer.

Moreira va utilitzar diversos pseudònims per a diferents temes, incloent Blic Blec, Mordente, Oda Merry i Hermano Claret. La seva obra periodística es pot dividir en tres grans grups segons el contingut: escrits de recopilació o exaltació costumista, escrits de sàtira social i escrits de sàtira política.

A més, Moreira va publicar sèries d’articles sobre el mateix tema en dies o setmanes consecutives. Alguns exemples són “Qui be fa, be troba”, una sèrie de nou articles sobre el panorama musical de principis del segle XX, i “Los orfeones y el canto litúrgico”.

Finalment, Moreira va contribuir a la revista “La Santa Cinta”, que va ser fundada l’any 1928 per promoure a la patrona de Tortosa. Els seus articles en aquesta revista narraven miracles o fets protagonitzats per la Cinta. L’any 2018, Josep Maria Gasulla va recollir 10 dels articles de Moreira i els va publicar en un llibre titulat “Contalles Cinteres”.

4 - Resum de la fundació i direcció de corals i orfeons

Fundació i direcció de l’Orfeó Tortosí

Joan Moreira, després d’aprendre a dirigir un orfeó amb l’Orfeó Català a Barcelona, va fundar i dirigir diversos orfeons i corals, exigint als cantants professionalitat i rigor. Va impartir classes de solfeig i llenguatge musical, així com de dibuix i matemàtiques, i fins i tot d’higiene. Les seves actuacions eren sempre en benefici d’alguna entitat, com “El Menjador dels Pobres” o l’església.

L’Orfeó Tortosí es va fundar l’any 1905 amb el suport de Joan Abril. Moreira va buscar persones amb bona veu i ganes de cantar a l’orfeó. Van començar amb classes per als nens, que no sabien música, i van utilitzar un llibre que Moreira va crear basant-se en els que havia vist a l’Orfeó Català. Aquestes classes van ser un gran èxit i es van decidir a oferir-les també als adults. El 24 de juny de 1905 es va anunciar oficialment que el nom de la coral seria “Orfeó Tortosí”.

La secció d’homes es va crear al setembre de 1905, i la de dones a l’abril de 1906, quan van contactar amb la professora Magdalena Gotos perquè fes classes. L’Orfeó feia les actuacions amb totes les persones a la vegada (nens, homes i dones), però les classes de solfeig es feien per separat. En total, es van apuntar 55 nens, 64 homes i 30 dones, sumant un total de 143 orfeonistes.

Després del concert inaugural, la secció de nens de l’Orfeó va participar en quatre misses a Jesús i dues actuacions a la catedral. L’Orfeó en conjunt va fer tres salves a la Catedral de Tortosa.

La primera actuació de l’Orfeó amb homes i dones va tenir lloc l’any 1906 al Balneari del Porcar. Van interpretar “L’emigrant” i “Ni mai que l’hagués vist”, que va tenir un gran èxit en part gràcies a la gran veu de la solista Carmen Fabregat.

L’any 1907, Moreira va dirigir una actuació conjunta entre l’Orfeó Tortosí i l’Schola Cantòrum del col·legi dels Josepets. L’actuació es va dur a terme al seminari i també van cantar a missa, on van interpretar “Misa pontificalis” de Perosi.

L’any 1908, es va fer una actuació en record a Jaume I el Conqueridor, a causa dels 700 anys des del seu naixement. Van interpretar “Rossinyol que se’n va a França” i “L’emigrant” entre altres. Al mateix acte, Moreira va posar una corona a l’estàtua de Jaume I amb un llaç que mostrava una senyera.

L’any 1908, Joan Moreira va organitzar una actuació de l’Orfeó Tortosí que va consistir en un recorregut des de Tortosa fins a l’ermita de Mig Camí. Tot i l’èxit de l’actuació, Moreira va dimitir quan va observar que la política interferia en l’orfeó. L’Orfeó Tortosí va desaparèixer l’any 1908, però només per uns anys.

L’any 1910, Moreira va decidir reiniciar l’Orfeó. En aquesta nova etapa, Felip Pedrell es va convertir en un dels líders de l’Orfeó. Moreira i Pedrell van proposar noves regles per evitar que l’orfeó fos influït per la política i altres assumptes aliens a la música. L’any 1911, l’Orfeó es va desvincular del Centre d’Excursionistes i es va traslladar a la casa Villoria. Pedrell va ser nomenat president honorífic.

L’actuació inaugural de la nova etapa va ser al Balneari del Porcar l’any 1911 i va ser un gran èxit. Es va preparar un homenatge tant per a Pedrell com per a Moreira. A Moreira li van lliurar una batuta de plata i eben.

No obstant això, l’any 1911, hi va haver malestar dins l’entitat de l’Orfeó. Felip Pedrell va expressar el seu malestar amb la junta de l’Orfeó en una carta, en la qual manifestava que la junta defensava unes idees antireligioses i polítiques de les quals no era favorable.

A finals de l’any 1911, tota Tortosa va rendir homenatge a Felip Pedrell durant tres dies, amb Moreira com a principal promotor. Moreira va organitzar la participació de l’Orfeó Tortosí i de l’orquestra del Sindicat Musical Barceloní, entre altres activitats.

L’any 1912, Moreira va dimitir com a director de l’Orfeó a causa de qüestions polítiques. L’Orfeó va continuar sota la direcció de Pere Puig.

Després de tornar a Tortosa des d’Ulldecona, on va passar una dècada i on va dirigir l’orfeó Montsià, Joan Moreira va acceptar la proposta de ser el director honorífic de l’Orfeó Tortosí l’any 1932. Va dirigir l’Orfeó juntament amb Pere Puig i Maria Herrero de la Vega. La primera actuació que va dirigir Moreira va ser un homenatge a Goethe l’any 1932. Després d’aquesta actuació, Pere Puig va deixar el càrrec de director de l’Orfeó.

L’any 1933, es va estrenar “La gran jota Tortosina” de Moreira, amb un èxit clamorós. Aquesta obra va rebre crítiques molt positives. Més tard, aquell any, Moreira va organitzar una gran actuació per recaptar fons per al Menjador dels pobres, que tenia un gran dèficit. L’actuació va ser un èxit i va permetre al Menjador dels pobres sortir del dèficit.

L’any 1934 l’Orfeó li va fer un gran homenatge i li va donar un pergamí artístic. L’Orfeó es va clausurar l’any 1936 a causa de la Guerra Civil Espanyola.

Després de l’acabament de la guerra l’any 1939, l’Orfeó es va reprendre. Tot i que el començament va ser dolorós a causa de la pèrdua d’alguns orfeonistes durant la guerra, l’Orfeó va continuar amb les seves actuacions. Moreira va deixar definitivament el càrrec de director a finals de 1940 a causa de problemes de salut.

Schola Cantòrum, una coral infantil del col·legi dels Josepets

Després de deixar l’Orfeó Tortosí l’any 1912, Joan Moreira va acceptar una oferta per dirigir l’Schola Cantòrum, una coral de nens del col·legi dels Josepets. Durant aquesta etapa, les actuacions es van realitzar principalment a Tortosa en espais religiosos, i el repertori era de caràcter religiós.

El primer concert de l’Schola Cantòrum va tenir lloc al Teatre del Balneari del Porcar l’any 1912. Altres actuacions destacades van incloure un homenatge al nou director de l’escola i una gran actuació per commemorar el centenari de la Pau de l’església al col·legi Sant Josep de Tortosa l’any 1913. Aquesta última és considerada l’actuació més important de Moreira com a director de la coral de l’escola de Sant Lluís.

L’any 1914, Moreira va organitzar una actuació en homenatge a mossèn Piñana, director del col·legi Mossèn Sol, que celebrava 25 anys com a sacerdot. Aquesta actuació va incloure cançons de caràcter sagrat i profà. No obstant això, Moreira va deixar el càrrec de director de l’Schola Cantòrum el mateix any.

Coral de la Lira Roquetense

La Lira Roquetense, una institució social aconfessional i apolítica, va ser fundada a Roquetes el 14 de juny de 1917. Inicialment era una societat esportiva amb seccions de ciclisme i futbol. El mateix any de la seva inauguració, Joan Moreira va fundar la primera secció cultural de la Lira, una coral exclusiva per a hòmens, que va dirigir durant tres anys. Més tard, es va fundar la banda de música i el teatre, on Moreira també va participar.

Es coneixen dues actuacions de la coral: un concert a la plaça de l’ajuntament d’Amposta per les festes del poble, i una actuació a Tortosa al Balneari del Porcar l’any 1920 per als Jocs Florals de la Lliga Espiritual de Tortosa. Van interpretar “Salutació a Amposta” i “La-ra, La-ra”, amb lletra de Moreira i música popular.

Moreira va ser una figura clau per a la Lira Roquetense i la seva coral, i va ser reconegut pels roquetencs. L’himne de La Lira Roquetense, compost per Joan Miravalls, un mossèn que havia estudiat música a València, va ser dedicat a la coral i al seu director, Joan Moreira.

Després de la sortida de Moreira, la coral va desaparèixer.

L’Orfeó Montsià d’Ulldecona

L’Orfeó Montsià va ser fundat a finals de maig de 1922 a Ulldecona per Joan Moreira i altres membres de la comunitat. Després de la seva fundació, es van organitzar seccions de nois i noies, i es van començar a impartir classes de música i cant. El concert inaugural de l’Orfeó Montsià es va realitzar al setembre de 1922.

L’any 1923, l’Orfeó va realitzar diverses expedicions, incloent una a Reus per celebrar el nomenament d’Evarist Fàbregues com a director honorífic. També van realitzar una actuació a Tortosa. Moreira va emmalaltir i no va poder tornar a dirigir l’Orfeó fins al 1924, però l’activitat de l’Orfeó va continuar sota la direcció d’un dels orfeonistes.

L’any 1925, l’Orfeó va realitzar una actuació a Castelló on van interpretar diverses obres noves. Cap al 1928, l’Orfeó va deixar de cantar a l’església d’Ulldecona a causa d’un conflicte amb el capellà. L’any 1929, l’Orfeó va realitzar una gran actuació a Ulldecona, que va ser presidida per les autoritats de Tortosa. Aquesta va ser l’última actuació de Moreira com a director de l’Orfeó Montsià.

Al 1930, Moreira i la seva família van tornar a Tortosa a causa de la mort de tres dels seus fills. El president de l’Orfeó, José Nofre, va anunciar que deixava el càrrec i va ser reemplaçat per Normand Soler.

Apunt de música fet per Moreira per ensenyar llenguatge als nens de l'Orfeó

5 - Resum de les composicions musicals

Composicions religioses

Joan Moreira va compondre “Deprecació a la Verge”, el primer himne dedicat a la Mare de Déu de la Cinta, l’any 1905. Tot i que la música original s’ha perdut, la lletra es conserva gràcies a la seva publicació en un diari de l’època.

«L’Himne de la Cinta», possiblement l’obra més coneguda de Moreira, va ser el resultat d’un concurs organitzat per la Reial Arxiconfraria de la Cinta l’any 1917. Moreira va guanyar el concurs de la lletra de l’himne i, l’any següent, el seu amic Mossèn Josep Maria Peris va guanyar el concurs de la música de l’himne. L’estrena de l’himne dirigit per Moreira es va realitzar l’any 1920, interpretat per la Coral de la Lira Roquetense.

Finalment, Moreira va compondre la “Salve de Moreira” l’any 1935, quan dirigia l’Orfeó Tortosí. Aquesta obra va ser poc interpretada, principalment a causa de l’inici de la guerra civil espanyola l’any següent. Després de la guerra, l’obra es va interpretar un parell de vegades a la catedral.

Composicions populars

Joan Moreira va destacar per la seva adaptació de cançons populars, harmonitzant-les i afegint-hi lletres. Algunes de les seves obres més conegudes són:

• Larà-Larà: Una composició popular que Moreira va harmonitzar a 4 veus. La lletra canviava segons el poble on era interpretada, dedicant-se a les dones locals.

• Salada Morena ¡olé!: Una cançó popular tortosina que Moreira va transcriure i harmonitzar per a diferents orfeons i corals. Va afegir una tornada que no era part de la cançó original.

• La Gran Jota Tortosina: Una de les obres més exitoses de Moreira, que inclou melodies populars i jotes cantades pels dos cantadors de jota més importants, Mariano Manta i Perot. L’obra va ser tan exitosa que es van fer arranjaments en diferents estils, incloent una transcripció per a orquestra, una versió per a banda, una per a dolçaina i tabal, i una per a piano.

Aquestes obres, que estaven destinades a ser ballades i gaudides, reflecteixen la música del poble i la gran contribució de Moreira a la cultura musical catalana.

Anàlisi de les partitures de Moreira