Capítol 9

Una nit a les fosques

Era una nit fosca i tenebrosa, plovia molt i llampava sense parar, los trons eren esgarrifosos. Secundina estava tant espantada, que no gosava moure's del sofà. Estava tapada fins el cap amb una manta de quadres verds i rojos que destacaven molt.

La turmenta cada vegada era més forta, lo soroll dels trons feien tremolar la casa, los llamps il·luminaven tant que semblava que era de dia.

- Menys mal que no se n’ha anat la llum. Pensa Secundina atrinxerada al sofà).

En aquell moment que acaba de dir això s'apaga la llum i es queda a fosques i entra al saló Primitiva esparverada i a tota velocitat.

- Aaaaaah!!! però que és això? Secundina, vols traure't la manta de damunt! que sembles una marfanta en busca d'ànimes perdudes!

-Pos no penso moure’m del sofà. Li contesta sa germana que està molt espantada.

-Ara aniré a buscar una candela. Diu Primitiva que s'encamina cap a la cuina a buscar-ne una.

- Jo no estaria tant tranquil·la. Diu en to tràgic Secundina. - Les notícies han dit que s'ha escapat de la presó un delinqüent perillós i l'estant buscant pel nostre barri perquè uns veïns l'han vist rondant per aquí.

- Calla, que m'estàs distraient i no trobo les candeles. Les has canviat de lloc? perquè no estan on sempre estaven.

- Jo no, però ves tu a saber si no ha entrat algú i les amagat.

- No sé perquè pregunto. Pensa Primitiva.

En totes aquestes discussions que porten, la cotorra que s'havia despertat per culpa dels trons i dels llampecs, se li han posat les plomes de punta i cridant fort ha dit: - Auxili!!! SOS!!! Però no li fan ni punyeter cas.

Mentres Primitiva intenta trobar les candeles, no pot evitar pensar en lo que ha dit sa germana del delinqüent.

- Primitiva!!! has trobat les candeles? He vist una ombra per la finestra i ma semblat d'un home. Corre!!! afanyat!!!

- Calla collona!!! M’he fotut un cop al cap en la porta de la cuina per culpa teua. (No veu res pobra dona).

Manolo, la cotorra, que sent tot aquest aldarull de cops per la cuina, crits de Secundina donant presa a sa germana, pos li ha entrat pànic i com té molta temor, comença a amollar tot el repertori que tenia après de quant vivia al bar Got i Gavinyets.

- A mi la pasma!!! lladres!!! socorro!!! Je suis innocent!!! Però ni cas.

Secundina comença a resar demanant que s'acabe pronte la tempesta.

Primitiva desprès de remenar mitja cuina a les fosques, ha trobat les punyeteres candeles, agafa l'encenedor, encén la candela i... algo hi ha amagat sota la taula de la cuina; s'arma de valor i s'atansa a tocar-ho

- ecgs!. Una cosa blana viscosa i peluda se li tira damunt; afortunadament ella és més ràpida. Pega un salt i surt disparada cap al saló on està sa germana.

Secundina que ha sentit cridar a sa germana s’ha imaginat lo pitjor, ha pensat que és lo delinqüent. Llavors veu una figura monstruosa anant cap a ella i algo més li va darrera.

Lo primer que fa es sortir correns d'on està atrinxerada i agafa un candeler de plata que hi ha dalt del bufet (regal de la tieta Enriqueta) e intenta arrear-li al cap al “presumpte” en quina mala sort que erra el tir (no s’hi veu molt) i el candeler fa cap contra la cristalleria fent un soroll estrepitós.

La figura "monstruosa" s'atura en sec, lo soroll ha sigut molt fort.

Secundina, al veure que lo candeler de la tieta Enriqueta està a punt de volar a mans d'algú, reacciona i pensa que si no fa alguna cosa es quedarà sense el candeler de plata i com que la pela és la pela, se li tira damunt sense pensar-ho gens.

- No saps on t'has posat desgraciat!!! sí et penses que'm fotràs lo candeler de plata de la tieta Enriqueta vas molt errat.

I quant està a punt d'arrear-li un mastegot, un llampec il·lumina l'estància. - Ostres Pedrín!!!.

No es pot creure el que té enganxat pel coll, a sa germana!!! que li està demanant clemència per a que no la mate, que no dirà res a ningú (diu en to desesperat) i li donarà totes les joies i també el candeler de plata de la tieta Enriqueta. I no s'acaben aquí les lamentacions també diu.

-Et juro per la salut de ma germana que no et delataré, deixa'm viure cony!!! (Lo que fa fer la temo).

La "Myopsitta monachus" mentrestant, com que no sap molt bé lo que està passant, es posa a cridar desesperadament i allí s'arma un guirigall que ningú sap qui és qui.

- Però què dius atontada!!! que soc jo, i tú, cony de cotorra deixa de picar-me lo cap! Diu Primitiva a la cotorra curta de vista.

- Me cago en tot!!! Perquè cridaves i venies corrent cap a mi? he pensat que era l'assassí que em volia matar. Secundina estava fora de sí.

Llavors Primitiva es va recordar perquè corria tant: - hi havia alguna "cosa" amagada a la cuina que m’ha volgut atacar.

Secundina en aquell moment del fragor ha vist algo darrera sa germana .

- Primitivaaaaa!!! Està aquiiií!!!

Secundina veu a la "cosa" que es mou i li arrea una patada, però ha errat el tir. - Qui ets? mostrat, desgraciat!!! Covard!!! On t'has posat?

Tot això ho diu sense veure res, tant sols ho intueix. S'ha de ser curta si esperava que la "cosa" li contestes; pos sí, li va contestar.

-Al teu costat capsot!, intentant recuperar l'alè; m’he quedat sense "sentiments" desprès de la patada que m'has arreat. Va dir Primitiva fregant-se la cama.

Es veu que Secundina desprès de tot no havia errat el tir.

En aquell moment de tensió la "cosa" torna a passar corrent pel costat de Primitiva.

- Allí, il·lumina’l!!! No el veus? (ni ella tampoc, està fosc a més no poder). -és enorme!!! mira'l està allí. (Lo que arriba a fer la temor desmesurada).

Primitiva encoratjada a més no poder i tremolant-li les cames, diu en to agressiu i bel·licós: - a mi en tonteries!!! Agafa lo primer que troba (una mà de morter de marbre) i en actitud bel·licosa s'atansa cap al "presumpte".

Secundina imagina que sa germana està en perill i pot prendre mal.

- Primitiva no siguis innocent. Li diu en to desesperat. - et pot matar, sortim d'aquí i anem a buscar ajuda.

- Pos tú em diràs com anem fins la porta sense trepitjar la "cosa" que està ajupida al rebedor. (La foscor i la temor ho magnifica).

Mentres les germanes estant decidint com desempallegar-se del "delinqüent", lo "presumpte" desgraciat està acotxat al rebedor tremolant com una fulla d'arbre i no gosa moure's perquè veu que aquells "monstres" lo volen pelar. (Ell també magnifica les coses).

En aquell moment Secundina para l'orella i diu: - Primitiva la "cosa" ha miolat, l'he sentit ara mateix.

- Asserenat que veus gats amagats per tot arreu.

Entre tant la Myopsitta monachus està intuint el tràgic desenllaç i li diu al gat: - Mozart mon ami!!! vous vulez liquider, fuig!!! (Traducció: Mozart amic meu!!! Et volen liquidar!!! fuig!!!

En aquell moment de desenfreno total i absurd, torna l'electricitat, menos mal, perquè les germanes estaven preparades per atacar; Primitiva portava una ma de morter i Secundina una barra de pa dur. (Ostres que fort).

I allí al mig del rebedor, fet un cabdell estava Mozart cagat "literalment" de temor. Les germanes al veure que per poc se'l carreguen, se’n van corrent cap al gat i li diuen emocionades .

- Pobrissó, no tinguis temor, aquí estem per salvar-te.

Ojo he!!! quina jeta tenen! (Pensa la cotorra).

- Tot ha sigut culpa teua Secundina, que només veus fantasmes i assassins.

Lo gat no entén res de lo que està passant, però està content de que hagi tornat la llum i hagin desaparegut els dos "monstres assassins" que el volien liquidar. Ha agraït a la cotorra que hagi estat tant oportuna, perquè a hores d'ara estaria criant malves.

Menos mal que la Providència va gosar intervindre i va posar ordre dintre aquell caos. (Amén!)

Escrits Pilar Murall Moreira

Les Germanes Mesnosigue