Capítol 8
La miopía
Secundina té un disgust morrocotut, acaba de sortir del oftalmòleg en lo cor arrupit i la moral per terra, li ha diagnosticat miopia progressiva; si no s'opera pronte es quedarà cega irremissiblement.
Com que ha anat a una clínica oftalmològica particular l'hi han fet lo pressupost del cost de l'operació i li puja cinc mil euros. Li han aconsellat que no tardi molt en prendre la decisió, està molt apurada i pot perdre un ull. (Molt vius; no donen temps de pensar-se-ho).
Ha arribat a casa destrossada, abatuda, alacaiguda, desesperada i a punt de caure estesa per les escales (l'ascensor està espatllat i viuen al àtic).
Pos ha arribat a dalt feta pols. Li ha comentat a sa germana que vol fer testament (conseqüència del disgust).
- Xica! vols dir que no exageres, una operació de cataractes és de lo mes senzilla. (aquí s'equivoca).
- M'han dit que és molt greu. Ai que desgraciada soc! Però que puc fer? (diu en to desesperant i plorant al ombro de sa germana).
-Pos ves a la Seguretat Social. Li contesta traient-li les mans de damunt. - I deixat de metges "miraculosos" que tot ho curen cobrant una "pasta gansa".
Secundina s'ha quedat una mica pensativa i ha fet cas a sa germana, avui anirà a la Seguretat Social.
Don Ramon Bonavista (oftalmòleg de la Seguretat Social) és un home seriós, bona persona, les visites que fa són moltes i en cinc minuts té prou per saber (a ciencia cierta) de quin ull pateixen. Tothom surt content de la consulta. És un bon ginecòleg (perdó volia dir un bon oftalmòleg). Estic una mica confosa degut al estrès, tinc mols compromisos socials.
Mentres sa germana fa crucigrames per passar el temps, Secundina ha pensat anar a clavar la dent al bar La Punyalada Trapera1
Quant sa germana ha vist que ha marxat sense acomiadar-se de ningú, s'ha quedat pensativa i com ella és donada a imaginar coses inversemblants, pos ha pensat en seguir-la i esbrinar que passa pel seu atormentat cap (que segur no serà res bo). Quant ha vist que ha entrat al bar s'ha calmat i ha girat coa cap a casa. (Lo més greu que li pot passar a sa germana és que esta nit tingui diarrea).
Després d'una hora atiborrant-se de totes les "delícies" que hi havia exposades al taulell, Secundina ha sortit del bar La Punyalada Trapera i s'encamina cap al carrer La Cantonada on estan les millors botigues de moda. Allí s'ha aturat davant de la botiga Caríssima Mia (és molt prestigiosa) i mirant detingudament un modelet encisador que valia un ull de la cara (mai millor dit), com estava trista i desmotivada ha entrat i se l’ha comprat sense provar si li anava bé o no. La pagat ha dit adéu i se'l endut cap a casa.
Pobra dona quina pena!.
El lector - Però bueno! s'opera o no?. Li posaran llentilles o ulleres de cul de got?. Li va bé lo modelet o no? Podria explicar com s'acaba tot això. Estic intrigat òstic!
L'autor -Ara vaig! Xeic quina poca paciència colions!2
Secundina va anar al oftalmòleg de la Seguretat Social i li va receptar unes gotes per posar-se a l’ull esquerra tres vegades al dia i que deixi el Rímel desat al calaix perquè li produeix irritació. I lo d’operar-li l'ull; ni de conya! (paraules textuals de D. Ramon Bonavista).
Ha sortit contenta com un "gínjol" i lo primer que ha fet es anar al bar la Punyalada Trapera a celebrar-ho. No cal molta imaginació per saber què es cruspirà aquesta dóna ara que s'ha tranquil·litzat. No té coneixement!
1 Ho poso en gran perquè lo bar es molt famós
2 Expressió "minimitzada" i mol usual quant m'emprenyo
Escrits Pilar Murall Moreira
Les Germanes Mesnosigue
