Capítol 6

Viatge a Sevilla (Part I)

La decisió d'anar a Sevilla va ser de Primitiva. Ella, en temps passats va tenir un afer romàntic amb un sevillà molt simpàtic i eixerit. Es veu que té ganes de tornar a veure la capital que en los seus dies la va impressionar.

Luis Mariano de Sotogrande, aixi es deia l´andalús. Llàstima que tot es va acabar en aigua de borraines per culpa de la distància. Els separaven quasi ve mil quilometres.

El noi havia de estar dos dies viatjant per a estar un dia amb ella. Els primers temps ell venia a veure-la molt sovint, però desprès, cada vegada s'allargava mes el temps de visites i Primitiva que era molt pràctica i que va començar a sortir en Victòria Tenori i Simfonia, va escriure al noi dient-li que millor era que ho deixessin córrer. No podia consentir que s’arruinès per la seva culpa en viatges.

Luis Mariano que també portava un desgast de tants viatges i de diners, no va contestar-li res. Es veu que el xicot es va molestar.

I avui s'en van cap a Sevilla en un viatge de l’Imserso.

- Has vist aquella d'allí, la del vestit blau? És Adela Parlamolt.

- Pos no xalarem si es posa al nostre costat, perquè parla més que fetge en brases. L'altra pobra esta escoltant-la en resignació .

- Mira! és Benito Minjaidorm i esta parlant en Manola del Culfallat. Fa un any que és va quedar viuda i ja està tontejant.

- Secundina deixau anar, a natros això no mos interessa.

- A no? i des de quant?

- Lo que tu digues, però anem cap a l’autobús ara que tots estan dispersos perdent el temps parlant i relacionant-se. Agafarem els seients de davant i veurem millor la carretera.

Tothom està assegut a l’autobús i a punt de marxar cap a Sevilla. Les germanes s'han posat davant de tot, darrera del xofer. Al costat d'ell va un guia turístic que els anirà explicant els llocs per on passaran.

Tot anava bé, fins i tot Secundina s'havia mig adormit quan de sobte:

-Senyores i Senyors! hem entrat a la província de Castelló. Comencem el nostre emocionant viatge, miren quantes oliveres i quin paisatge més bonic i, bla,bla,bla...

Secundina per poc se desnuca de la sostracada que es va donar quant aquell poc suc va començar a bramar contant les excel·lències de les oliveres i el color dels arbres.

S'ha de ser cafre per a parlar tant fort contant les coses.

- Per què no parla normal, sense el micròfon?.

- Perquè és el guia i ens ha de posar al corrent de tot.

- Això vol dir que el tindrem tot el sant viatge parlant? Osticaneta!

Després de la primera impressió (que per poc acaba en una luxació cervical per a Secundina), el viatge va continuar com estava previst. El xicot anava contant tot el que era interessant i com el noi estava a prova per aconseguir el treball pos es va esmerar en desmesia (per ell tot era interessant). Va estar a punt d'acabar en la poca paciència de Secundina,que no podia fe cap becaina per sa culpa.

- Despertin dormilegues. Hem arribat a Sevilla! Miren quin panorama més bonic. Aquest es el Guadalquivir, no els sembla preciós? I ara quan paréssim, anirem a donar un tombet per la capital. Ja tindran temps de dormir a la nit. Ara a voltar i veure totes les meravelles d'aquesta capital andalusa, Que no se pué aguantá! jiolé!! (lo noi es posa en el paper d'andalús).

- Però, s'ha tornat boig o què? Són les sis del matí! Portem tota la nit viatjant i vol que anéssim a dona r un tombet per la capital? Ja sap quina edat tenim tots els que estem a aquest cony d'autobús? Mira! a mi em porteu a l’hotel que vull dormir vuit hores seguides i després aniré a donar tots els tombets que vulgueu, però ara necessito descansar collons!

- Secundina calmat! ara anirem a l’hotel i agafarem un taxi, però tranquil·litzat. Tens mala cara. La gent t'està mirant. Has amollat uns quants tacos; millor no digues res més.

Primitiva coneix a sa germana i sap que si no dorm vuit hores seguides acaba pagant-ho ella. Aixi és que han baixat a la primera parada d'autobusos que ha trobat el xòfer i han agafat un taxi cap a l´Hotel Vista Alegre.Tots s'han quedat sorpresos pel comportament de Secundina. Una dóna aparentment amable, tranquil·la i educada, però no li ha tremolat la veu per a amollar los tacos que ha dit.

La primera part del viatge ja està feta. Ara ve la segona que és més interessant.

Escrits Pilar Murall Moreira

Les Germanes Mesnosigue