Capítol 5

El creuer

- Em tremolen les cames. Jo no sé com estas tant tranquil·la. Només de vore este vaixell tant gran, penso que em puc perdre per aquests passadissos tant llargs. I en tants de pisos que sembla un gratacels. Menos mal que estem a la primera planta, camarot N213 (Mal rotllo).

- Mira quanta gent estem aquí! i si ens empaita algun tsunami? No hi han prou bots salvavides! No vull ni pensar-ho. No mos ho hem pensat bé. Hauríem d'haver anat a les illes Canàries que és pot fer en avió.

- Primitiva, calla dóna! Has vist moltes pel·lícules de catàstrofes. M'estàs posant los pèls de punta. No veus que estos vaixells son molt segurs i tenen totes les tecnologies més innovadores.

- I el Titànic que! eh? També van dir que no s'enfonsaria mai i ja veus.

Primitiva no pot evitar pensar així des de que va veure la pel·lícula "El Titànic". Va quedar tant impressionada que no va voler pujar a cap barca mai més. Sa germana a necessitat tot un any per a convèncer-la de lo contrari.

l aquí les tenim, embarcades a un creuer de luxe, envoltades de gent que no coneixen i d'una tripulació molt amable. Han conegut al capità del vaixell; els ha fet molt bona impressió, sobretot a Primitiva - Ai! que simpàtic és i que majo eh?

- Dius majo al capità? Que vols que't digui. Sí, és un home agradable, però no me'l imagino intentant salvar-nos quan estessim apunt d'ofegar-nos. És un minguilla i una mica afeminat. En canvi lo segon d'abordo el veig més fornit.

- Però si sembla un onso.

Així estaven elles comentant les impressions que els havien causat los marins, quant de sobte senten un Catacrack!!!.

- Qa sigut?

- Ja ho deia jo que este seria l'últim viatge de la nostra vida!

- Vols callar malastruga! No veus que ha sigut aquell home gros que ha ensopegat amb el taulell del marisc i ha caigut damunt del capità!

- Ostres tu! En lo poca cosa que és, ha digut quedar fet una coca. Je,je je!

- No sé com pots riure-te'n d'una desgràcia, pobre!

-Be dóna, no t'enfades, demà lo teu heroic estarà en forma un altre cop. En una tirita petita tindrà prou per cobrir-li les ferides (és un pam i mig). Je,je,je,je.

Les germanes se’n van anar a dormir. Primitiva no va poder fer-ho. L’imatge del capità xafat per aquell tros d'animal li posava els pèls de punta. En canvi es passar tota la nit roncant.

Al dia següent les germanes van sortir a la coberta del vaixell a veure el mar. La vista era preciosa. En aquell moment sortia el capità acompanyat del segon d'abordo i agarrat al seu braç, semblava un filferro a punt de trencar-se - pobret! va dir Primitiva tota compungida. Secundina no va poder aguantar-se la risa al veure’l i va marxar correns abans no es delatès. Després d'aquell incident desafortunat (per al pobre capità), tot va tornar a la normalitat. Primitiva no deixava de mira el cel a vore si venia alguna tempesta o algun cicló, o pot ser alguna tamborinada i Secundina gaudint del paisatge marítim i fent amistats noves. Aquella tarda van arribar a l’illa del Carib. Diuen que faran una parada i tornaran quan hagin descansat del viatge d'anada.

(Vol dir això que les germanes estaran una temporada descansant?) - Pos mira, sí; m'han absorbit tot el meu temps. He de recuperar-me també. Quan tornen del Carib ja en parlarem. (Dóna que ara que estaves en ratxa és una pena que deixis d’escriure) - No! no deixo d’escriure; no penso deixar als subscriptors a l’estacada. Sóc massa formal per a fer això. Tinc altres personatges que em diuen que els tregui a la llum.

Fins aviat.

Escrits Pilar Murall Moreira

Les Germanes Mesnosigue