Capítol 4

Un admirador no desitjat

Primitiva Mesnosigue està molt preocupada. Des de fa uns dies no dorm quan té són, està desganada i deambula per la casa com un autòmat. Abans de sortir al carrer treu lo cap per la finestra mirant a dreta i esquerra a veure si el veu.

Ara vos ho contaré i veureu lo perquè d'aquest comportament tan poc habitual en ella.

Fa uns dies, Primitiva se sent assetjada per un individuo que la segueix totes les tardes quan surt de casa per anar a cantar; ella és membre del Cor Municipal Les veus d'or i n’és primera veu. Està molt orgullosa i no és per menys.

Los primers dies de l'assetjament no hi va donar importància, perquè li va sembla una casualitat i va passar olímpicament d'aquell individuo, que a més no el coneixia de res. Però desprès d'un mes de trobar-se'l pel carrer tots els dies quant anava a cantar, va començar a sospitar que això no era casualitat, sinó que eren trobades programades.

I així va començar lo seu calvari. La seua ment exageradament detectivesca es va posar a maquinar les possibles causes del comportament d'aquell tio.

- Es possible que sigui un obsés que s’ha enamorat de mi i per això em segueix per les cantonades? Com em puc desempallegar d'un tio així? Això ho he de contar a algú perquè em pesa com una llosa i no sé com resoldre-ho.

Va pensar contar-ho al seu amic de la infància i alcalde de Rocadura, Fenici Malcarat, però ell va treure ferro del cas i li va dir que no li donés importància perquè era normal que algú repares en ella (ell n'està enamorat des de que li va caure la primera dent. Ella no ho sap (lo de la dent sí, lo altre no).

Després va pensar en contar-li a sa germana, perquè era a la única que podia confiar una cosa així. Sa germana, que és molt pràctica li va dir que eren cabòries seues i que tenia molta imaginació; va dir que mirava massa programes de debats polítics i li afectaven lo sistema immunològic (no sap mol bé que vol dir, però acolloneix molt aquesta denominació). En comptes d'ajudar-la la va deixar feta pols (és molt aprensiva).

I després, per si no li havia dit prou coses per a deixar-la alacaiguda ho va rematar fent aquest comentari dels fets: - pot ser que sigui lo veí nou que fa pocs dies s'ha instal·lat al tercer primera, és fadrí i jubilat i l'home vol fer amistats.

Això per a Primitiva va ser un cop fort al assabentar-se que el tenia dos pisos més amunt. Si no volia caldo, pos ara tassa i mitja.

Primitiva va arribar a la conclusió que allò havia de resoldre-ho ella sola ja que sa germana més aviat la va ajudar a caure i lo seu amic tampoc li va solucionar res. Va pensar en afrontar el problema en valentia i agafar lo bou per les banyes.

Es va arreglar com sempre per anar a cantar com tots els dies i com sempre, l'admirador estava esperant-la plantat a la cantonada com l’estaca de Bares. La va seguir i ella que s'havia mentalitzat, anava a per totes.

Quan estava a punt d'entrar dintre del local és va parar en sec, es va girar cap on estava l'enamorat i li va dir molt seriosament: - vostè senyor de què va? Si creu que així aconseguirà que li faci cas va llest! Jo no el conec de res ni tinc cap intenció de lo contrari. No creu que ja té una edat per anar de Casanova? Vagi-sent a casa i deixi’m tranquil·la. Si quant surti d'aquí el trobo fent l'imbècil, avisaré als Mossos i veurà lo simpàtics que no són.

L'home s'havia quedat a quadres i en los ulls com a plats i traient pit li va contestar molt solemne: - perdone pel meu comportament, però es que jo la volia conèixer, la vaig veure l'altre dia per l'escala i vaig pensar en presentar-me, però soc una mica tímid i no em vaig atrevir, vostè imposa molt; jo voldria conèixer-la i tenir una amistat.

- Ma germana tenia raó es lo nou inquilí, va pensar.

Se li va pujar la sang al cap i li va contestar contundent i seca: - pos no en tinc ganes!

L'home va insistir, no es va acovardir.

- Soc molt serio i econòmicament estic molt ben posicionat. Va dir en to altiu.

Primitiva més altiva si cap, li va contestar.

- I a mi què?

Ell va continuar, l'home era obstinat.

- Moltes xiques sospiren per mi, però jo m’he enamorat de vostè, les demés no m'interessen gens.

I es va atrevir a preguntar-li: - voldria sortir en mi lo diumenge pel matí?

Primitiva es va posar roja com una tomata i en lo seu to de veu de contra-alt li va dir:

- Miri bon home! jo no puc evitar lo seu enamorament, allà vostè i los seus problemes, però així no es pot anar per la vida!. Primera i principal, a mi los diners me donen igual perquè gràcies a Deu també en tinc. Jo no necessito cap corxando per a que em faci companyia, ja en tinc prou en ma germana i lo meu estimat Mozart (lo gat).

- I ara li donaré un consell gratis: si vol conquistar a una dóna, no li passi pels morros que té molts diners perquè això no li donarà resultat, al contrari! dóna a entendre vostè no té molt que oferir com a persona. I un altra cosa que caldria que no oblidés i li aconsello que prengui nota: abans d'anar de Romeu a conquistar a Julieta, se podria passar una aigüeta pel cos i desprès un desodorant per a treure l'olor d'aixella perquè deixa rastre. Cregui'm això li trau lo poc atractiu que té (per no dir gens). Bona nit i bon hora. Au a dormir!

L'home es va quedar en cara de bèmio total i olorant-se l'aixella va arronsar el nas i de la seua boca li van sortir tres paraules: Me cago'n l'ou!!

Escrits Pilar Murall Moreira

Les Germanes Mesnosigue