Capítol 31

Un dia de platja (Quina Calor i el Tauró)

QUINA CALOR

La platja es un lloc idíl·lic quant hi ha poca gent, però quant està plena com un ou és asfixiant. Proveu d'anar-hi un diumenge del mes d'agost desprès d’haver aparcat el cotxe a un lloc poc accessible.

Però aquí no s' acaba lo "via crucis”. Lo moment de trobar lloc per estendre la tovallola a la vora del mar és un altra odissea. Hi han com a cinc fileres de tovalloles. La faena va ser meua per agafar lloc. Però quant portava un hora pegant voltes, vaig veure que a la tercera fila de tovalloles, una parella va començar a marxar.

Com una fletxa recent disparada, vaig córrer saltant com un cabirol per agafar l’únic lloc que quedava en quilòmetres quadrats de platja. No sé d'on em van sortir les forces per haver agafat aquella velocitat, contant que ja tinc una edat i reuma crònic als ossos (lo que fa fer la necessitat). Però per desgracia no era l’única que va veure l’oportunitat.

Hi havien tres persones més que corríem com a desesperats en busca del lloc privilegiat. No sé com, ni de quina manera, ni si vaig trepitjar algú, però no era el moment de lamentacions ni de demanar disculpes, ja tenia prou faena d'arribar a la "meta". Els altres competidors no van aconseguir arribar perquè jo vaig ser més ràpida. Al fi vaig poder estendre la tovallola.

Quant vaig acabar de aposentar-me em vaig donar compte que tenia a la dreta de la tovallola, una família amb tres xiquets i un gos bastant gros. I a l' esquerra una colla de jubilats celebrant los noranta anys d'un d 'ells. La veritat és que de intimitat no en tenia molta, com ja es pot imaginar. Em separava de la colla de jubilats vint-i-cinc centímetres i de la família amb gos, deu centímetres més. No era molt, però en no estirar els braços, tot arreglat.

Dintre de l’aigua hi havien tres-cents banyistes sense poder nedar per falta d'espai. Allí estàvem a remull tots plegats. Lo de fer braçades a l’estil crol i fer el mort panxa per amunt, era missió impossible.

Així és que em vaig endinsar fins que ja no tocava de peus a terra. Estava tant bé que no em vaig donar conte de la profunditat que hi havia al lloc aquell que estava relativament solitari.

Quant portava una bona estona nedant, fent lo mort, i deixant-me porta per les onades, vaig obri el ulls i no veia la platja.

- Ós pedré! On estic?

Em va entrar el pànic i per un moment vaig veure que m'havia passat tres pobles. I va començar el drama.

- Déu meu! Com sortiré d'aquí? Aquest és el final. Encara soc jove per morir! Tinc coses pendents per fer. Però si he arribat fins aquí nedant tot sola, també puc tornar fins la platja fent lo mateix.

Em vaig animar i vaig emprendre la tornada. Panxa per amunt i nedant sotavent, miraculosament vaig arribar. Hi havia molta gent plantada sense moure's del lloc perquè com era evident no ho podien fer. Em vaig abraçar a una dona que estava allí tranquil·lament remullant-se i li vaig dir lo contenta que estava en veure-la. La pobra dona és va quedar a quadres.

M' en vaig anar cap a la tovallola per descansar de la mala experiència i recuperar les forces perquè m' havia quedat extenuada. La meva sorpresa va ser que damunt de la meua tovallola estava estès de quatre potes lo gos dels veïns. Em va ensenyar les dents donant-me entendre que la tovallola era de la seua propietat. Vaig decidir marxar, però no em vaig poder emportar la tovallola, perquè lo gos del dimoni se la va adjudicar per allò de "la llei del més fort".

M`he deixat d'aventures aquàtiques. He après la lliçó i lo més endins que m' aventuro és fins que l'aigua m'arriba als genolls.

Ja ho diu una dita mol antiga.

"Dels seixanta per amunt no't mullis el cul"

LO TAURÓ

Has vist que posa als cartells? Que hi ha taurons, je,je,je,je.

- Estas llosca! Tinc un tauró perseguint-me! Avisa al SAMUR!

- Si dóna! I jo tinc al meu costat a Kevin Costner posant-me crema. Deixa't de tonteries i surt del aigua i ens prendrem un aperitiu.

L 'home de la barca que ho esta veient tot, es posa a fer senyals amb los braços avisant que hi ha una dona amb perill de ser mossegada per un tauró.

Lo tauró que s'havia despistat de la seva ruta diària, ha vist que per aquest lloc hi han banyistes. Creu que avui tindrà un bon dia. Està a punt de clavar-li la dent a una banyista despistada. Però lo barquer ha sigut mes ràpid i ho ha evitat.

Feu cas dels cartells, ja veieu lo que passa. Menos mal que a Secundina la va salvar l'home de la barca. Va arribar a temps abans la mossegués. Menos mal!

Escrits Pilar Murall Moreira

Les Germanes Mesnosigue