Capítol 30
A fer frígoles
Lo divendres Sant és lo dia en que les germanes Mesnosigue van a collir frígoles. Es una tradició que ve dels seus avantpassats. Han emprés camí cap a la "Perdiguera", un pic de mil tres-cents metres d'alçada i a pesar que és un escarpat pedregós, poc accessible i situat allà on Nostre Senyor va perdre l'espardenya, elles van tots los anys a collir-ne.
Primitiva ha ataüllat una mata i comença a collir-ne, però no s'ha adonat que hi ha algú més. Una abella estava bombollejant per aquelles mates tan florides i quant s`ha vist amenaçada li ha clavat lo fibló.
- Ospedré! M'ha picat la molt porca! Diu primitiva mentre li arrea una manotada al insecte.
-Dona! Comenta Secundina. - Que volies que fes la pobra abella quan ha vist que li volies prendre lo nèctar tant vital per a la seua subsistència? Pos ha fet servir la violència, en aquest cas no se ho a pensat dos vegades.
- Tens raó he sigut injusta, però no he tingut mala intenció.
- A no? I la manotada que li has arreat al pobre "bitxo" que s’ha quedat estès a terra sense moure un ala; ha sigut en bona intenció?
- Has aconseguit que em trobi malament pensant que a l'abella li he pogut fer mal.
- Això t’ho puc assegurar. Està difunta QPD. Amen.
- Vols dir? Si a penes l'he tocat i ha sigut sense ànim de matar-la, només volia espantar-la. Secundina continua fent comentaris sobre la "defunció" de la pobra abella.
- Vols callar! i deixa de posar llenya al foc. Ja estic prou afectada com per a que aties més la foguera.
- Ai! Que sensible ets. Pos dona, si només és un "petit insecte" que es passa el dia xuclant el nèctar de les flors per a després produir una mel dolcíssima, que ens agrada tant untar el pa per esmorzar i ens dona energia per viure.
- Déu meu! Què he fet? Sóc una "insecticida"! Juro per la salut de ma germana que no mataré mai més a cap insecte per més molest que sigui. Quin disgust tinc! (Està molt afectada pobra dona).
- Calla xica, no sigues tan dramàtica i vine cap aquí. Acabo de veure unes mates súper florides. Anem a collir-ne i deixat de lamentacions a lo que ja no té remei.
- Que insensible ets. Jo estic feta pols per lo que acabo de fer i tu tant fresca.
- Si et sents millor l'enterrem i li resem unes oracions d'acomiadament. A veure Primitiva. A qui pot interessar la desaparició d'una abella despistada que t'ha picat en mala baba? Els únics que la poden trobar a faltar són els seus congèneres i com n’hi ha tants, no la trobaran a faltar. L'única que se n’adonarà és l'abella que s’encarrega de portar el conte dels individus del rus.
- I dalé! Vols deixar aquest tema que ja em comença a cansar.
- Com vulgues. Però jo només t’ho dic per a que deixes de fustigar-te i donar-te la culpa de l'estirada de pota de la humil abella, que a lo millor l'estaven esperant per celebrar el que podria ser avui el seu aniversari. Però això ja no ho sabrem. Se n'ha anat a l’altre barri gràcies a tu.
-Me'n vaig cap a casa! Ja no vull collir frígoles. Estic desmotivada. (Primitiva esta apesarada).
L'últim comentari de sa germana la deixat feta pols. Primitiva ha pensat retirar-se una temporada al convent de Santa Clara i meditar el perquè ha matat a una pobra abella; total perquè li ha clavat l'agulló en defensa pròpia. A part de que no li ha servit de res a la pobra desgraciada, pos no s’ha lliurat de l'empaitada que la transportat a l’altre barri.
Secundina continua atiant lo foc:
- Que exagerada ets! Però si tant sols era una abella innocent que estava gaudint d'un dia primaveral i estava voletejant per les flors feliç i contenta assaborint aquest meravellós Divendres Sant i ja mai més tornarà a gaudir.
- No saps parar eh? Reconec que he enviat a la pobra abella a l’altre barri, però penso que les abelles també van al cel.
Pos es veritat. Primitiva te raó, aquesta pobra desgraciada estarà feliç xuclant lo nèctar de les flors del Paradís. Perquè no s'ha assabentat que una dona aparentment inofensiva li ha donat lo "passaport" cap a l'eternitat.
Pobra abella! QPD. (Jo també estic afectada).
Escrits Pilar Murall Moreira
Les Germanes Mesnosigue
