Capítol 29

Una nit d'Hotel

Les germanes Mesnosigue estant deliberant un assumpte que els preocupa. Per Internet han fet una reserva a un hotel de platja a un preu d'escàndol i també tenen bufet lliure i poden menjar fins a fartar-se per un preu mòdic. Tot molt temptador.

- Estas segura que hem fet be fiant-nos de lo que posava a l'anunci d’internet? Diu que l'hotel està a primera línia de mar i prop de la "Ruta del Calamar".

- A mi ja em va bé, perquè m'agraden molt los calamars. (Primitiva ja es veu davant lo plat menjant sense coneixement).

- Lo nom de l’Hotel “Hotel No vingues", a mi em despista una mica, trobo que és poc seriós. Comenta Secundina.

- Pos a mi em sembla ocurrent, fins i tot té la seua gracia. (Primitiva sempre tant optimista).

Van arribar al hotel i de moment los va semblar bé. Era molt gran i espaiós fins que van posar els peus a dintre l'habitació. Era menuda, en una finestreta que donava a un pati de llums. L'armari era tan petit que no cabia casi res. Lo quarto de bany era estret, la dutxa i el vàter estaven adossats, tan sols cabia una persona si no era mol grossa. Van donar-ho per bo. En no entrar les dos a l’hora dins al bany, assumpte resolt. I tot lo demés, més o menys "minimalista".

Aquella nit van sopar a un chiringuito vora mar i prop del hotel. Es van posar les botes. Era tot molt fresc i cuinat al moment. Però elles van menjar lo que els va sembla millor. Primitiva va demanar una favada, que devia ser de pot, allí precisament no era lo mes habitual. Secundina va criticar a sa germana perquè una favada no era lo més normal, però ella no es va quedar curta i es va cruspir un plat de callos a l’all i pebre i unes xistorres acompanyades amb all i oli.

Aquest fet “va portar rastre”. A qui se li acut menjar-se una favada i callos amb allioli en ple agost i a les deu de la nit?. Pos això.

L'alè que li sortia quant respirava matava als insectes que se’ls ocorria atansar-se a picar. Les dos taules que estaven lliures al seu costat van continuar tota la nit desocupades. No se sap si era per los mosquits trompeters que hi havia per allí voltant, o per l' olor d'all que flotava per l'ambient.

No va haver cap “trompeter" que gosés a picar a les germanes. Allò dels alls penjats al coll que sortia a les pelis de Dràcula, es veu que servien. Quan van acabar se'n van anar cap al hotel a descansar.

Es van posar a dormir satisfetes desprès d'un sopar tan generós. Però, com no podia ser d'un altra manera, van fer acte de presencia els efectes col·laterals. Aquí va comença la processó de les germanes cap al excusat. I com només havia un bany a l’habitació van pensar baixar al del Bar i així quant los entrava "l' urgència“ a les dos al hora, podien anar al excusat de la cafeteria. Es van passar mitja nit amb l'ascensor amunt i avall, vestides amb pijama, bata i xancles. Tot just havien de passar pel mig del bar per anar al vàter. Tot un espectacle.

Allí estaven una colla de jubilats celebrant l'aniversari d'un d'ells i tan de veure passar a les germanes amunt i avall les van agafar confiança i les van invitar a la celebració. Elles van acceptar encantades. La Toilette estava prop la taula dels jubilats i podien entrar les dos al hora si feia falta. (Molt més còmode).

L’única cosa que les germanes van ingerir aquella ”nit memorable" va ser camamilla. Aquells homes que no entenien molt bé la "vestimenta" que portaven, les van catalogar de modernes en personalitat i molt excèntriques. Aquí no van anar tan errats.

Consell: Abans d'anar a un Hotel de preu massa bo per a ser veritat, informeu-vos. No us fieu dels que tenen noms massa significatius, donen a entendre com seran. I no mengeu fesols i callos per la nit, no sigueu inconscients!

Escrits Pilar Murall Moreira

Les Germanes Mesnosigue