Capítol 28
l'Herència de la tia Enriqueta.


La tieta Enriqueta fa un mes que va deixar aquest món vil i miserable. Era una dóna recta, formal, autoritària, aspra, poc delicada i molt obstinada. Va quedar viuda al poc temps de casada i no va tenir fills. Era molt apreciada pel clero, sobretot per les donacions que feia a la parròquia. Les germanes Mesnosigue eren les úniques que tenien contacte amb la tieta. S’assemblen en moltes coses, son rebels, obstinades i extravagants, fan lo que els dóna la gana sense importar-los el què diran. Per tots aquests motius, la tieta es sentia identificada amb les nebodes Primitiva i Secundina.
D. Severià Agre-dols, notari de confiança de la difunta, les ha citat aquest matí al seu despatx per a llegir-los lo testament.
- Tu creus Primitiva que la tieta ens ha deixat algo? No és interès, és que tinc curiositat.
- No ho sé, però som les úniques de la família que anàvem a visitar-la. De fet, pobra dóna, no era mala persona, només tenia mal geni.
- Tens raó, a lo millor ens ha deixat la Finca dels Rosals. Diu Secundina fregant-se les mans.
- Pot ser l'àtic situat a la Plaça del Marquès. Comenta Primitiva.
- O la col·lecció de monedes d'or que la tieta tenia guardada a la caixa fort de la seva habitació.
- Pobra tieta, que Déu la tingui al cel! Natros l'estimàvem molt. Avui anirem a missa i la oferirem per a la seua ànima.
Han arribat a casa del notari.
- Senyores, bon dia. Seguin per favor. Ara passaré a llegir el testament de la ben volguda i estimada Enriqueta Mesnosigue Q.P.D.
- Segur que en vida li va untar la roda. Diu Primitiva en veu baixa a sa germana.
-Per favor, els demano silenci. Passaré al gra i deixaré la parafernàlia, ja que a vostès no els interessa i tampoc l'entendran i a mi no em farà perdre temps.
Va començar a llegir el testament. La tieta Enriqueta va donar la meitat del seu patrimoni al clero i a les Germanes del Sagrat Cor. I a elles els va deixar les joies de la família, molt apreciades per a la difunta i d'un gran valor sentimental.
La "fortuna" en joies consistia en: Un anell de plata amb una pedra semi- preciosa (un cul de got). Dos polseres d'or de Toledo, valorades en cent euros (les dos). Un collaret de perles cultivades (una imitació de les autentiques) i per últim, una polsera "Nomeolvides" d'un material dubtós, no se sabia si era de ferro colat o de llautó. Anaven engalzades unes "pedres de riu" de molt mal gust.
Quant van sortir al carrer les germanes es van desfogar.
- Espero que vagi al infern per agarrada. Ja ho deia jo que al fons era fosca i de poc fiar. No es mereixia la nostra devoció. Ens ho ha pagat amb una misèria!
- Això ens ha passat per ser massa bones! Diu Primitiva totalment d'acord en sa germana. - A missa anirà sa tia!
- I ara que fem en los culs de got? Los fotem al riu o anem a vendre'ls a veure que ens donen per tota la quincalla. Tampoc perdrem res per intentar-ho.
Dit i fet. S'encaminen cap a la botiga de "Compro or i pago al comptat".
- Què ens dóna per tot això? Diu Secundina a l’home gros i en ulleres que està darrera del taulell.
- Això senyores és material poc valuós. Diu mirant les polseres i els anells, ja que son d'un familiar, pos millor se les guarden per record.
- Ja ho sabíem! Diu Secundina.
Va continuar mirant lo material en "joies" i quant va arribar a la polsera “Nomeolvides”, es va posar un monocle al ull dret i va començar a escodrinyar-la. Es trau el monocle i diu:
- Feia anys que no havia vist una "raresa" com aquesta! Senyores aquí tenen una joia de molt valor, són molt afortunades! Aquesta polsera val tant com un xalet a vora del mar. Los robis que porta son autèntics i molt extranys, per això la fan tant exclusiva.
Al sortir de la botiga de Compro or...
- Déu meu Primitiva, ja ho deia jo que la tieta era una bona dona, d'una qualitat humana excel·lent. Anem a missa se ho mereix.
S'ha de reconèixer que les germanes són bona gent i gens interessades. Després de tot, han anat a missa a oferir-la a la tieta.
Escrits Pilar Murall Moreira
Les Germanes Mesnosigue

