Capítol 27
Nit de Reis Mags
La nit de Reis a casa les Mesnosigue es celebra amb molta emoció, sobretot Primitiva ho viu com quant era petita. Secundina en canvi, toca de peus a terra. Aquest matí s’ha despertat al crit de sa germana...
- Secundina desperta. Aquesta nit vénen los Reis. Quina il·lusió! Què em portaran enguany?
Eren les set del matí i aquesta despertada brusca li va sentar malament.
- I tu em despertes per dir-me que venen els reis?! Estàs tonta? I preguntes que et portaran? Pos lo pijama que et vas comprar l’altre dia a la botiga d’Eva, per auto-regalar-te’l.
- Ja que veure com ets germana; no deixes que assaboreixi un dia com avui i saps que em fa molta il·lusió.
Així van continuar el dia, parlant sobre els Reis Mags fins que es va fer hora de la cavalcada. No se la perden mai. La imatge que donaven els Reis dalt les carrosses saludant a la gent i llançant caramels als nens, que corrien darrera les carrosses arreplegant tots los que podien, era molt divertida. I Primitiva, com si fos una xiqueta, arreplegava tots los que podia, per a disgust de sa germana, que estava avergonyida del seu comportament.
Quant va acabar la cavalcada, van marxar cap a casa. Secundina emprenyada en sa germana pel seu comportament tant poc clamorós i Primitiva en mal d’esquena; com era d’esperar. Van sopar i es van menjar uns quants caramels dels que havia arreplegat Primitiva. Es van gitar a dormir.
Secundina quant feia poc que dormia es va despertar en mal de panxa, los caramels que s’havia menjat li passaven factura. Va anar cap a la cuina a preparar-se una sal de fruites, però al passar per davant del saló va veure algo que es movia.
- Què és això? Va dir tota esparverada.
Una figura alta, esvelta i amb un somriure d’orella a orella li va contestar:
- Bona nit, sento haver-te despertat. Mira que soc minuciós i procuro no fer soroll, però m’he enredat en lo cable de les llums del pessebre i he ensopegat.
Secundina estava en la boca oberta. Hi ha un lladre a casa! (va pensar). I l’única cosa que se li va ocórrer preguntar va ser:
- Tu qui ets? Què hi fas aquí? Ens vols robar?
Aquella figura gran i amable, li va contestar:
- Com que no saps qui soc?! Soc Bakuk, lo patge del Rei Gaspar que ‘t portava los joguets quant eres petita.
Secundina estava petrificada, no gosava moure’s d’on estava literalment clavada.
- Tu no ets real. (Va dir sense massa convicció).
- Què no soc real?! Toca’m i veuràs com si que ho soc.
Secundina, que està tremolant com una fulla d’arbre, treu força, s’envalenteix i contesta:
- Mira! Fa anys que no crec en ximpleries, o sigui que no em vinguis en romanços, sembles ma germana. No creuràs que ’m tragaré lo que m’estàs dient?
- Tu sempre tan incrèdula, però no té’n adones que m’estàs parlant. No et demostra aquest fet que soc real? Hauries de ser com ta germana, t’asseguro que series mes feliç. I ja que m’has descobert en plena faena; pren, aquest regal sé que t’agradarà, és algo que tu esperables fa uns anys. Ja he complert amb el teu encàrrec .
- Em vols prendre el pel? Mira deixa’m tranquil·la, surt de casa o avisaré a la pol... Déu meu! (va dir en cara de sorpresa). Si és ....
Era la “Mariquita Pérez”, la nina tant desitjada que no li van portar quant era petita.
- Lo temps no importa, va dir Bakuk. Ja la tens aquí, sempre compleixo. Deixa de ser tan asèptica i de quant en quant mira cap amunt, veuràs que el Univers és immens, allí dalt, tot es possible. Perquè no ho ha de ser aquí baix si pertanyem al mateix lloc?
De moment, quant acabava de dir això es va il·luminar la habitació d’una llum intensa i bava i Bakuk va desaparèixer en un obrir i tancar els ulls. Secundina es va queda parada sense saber de cert si ho havia somiat. Es va pessigar el braç per comprovar-ho. Però lo que si era real era la “Mariquita Pérez” que tenia davant del seus nassos. Va passar una estona pensant en tot lo que havia vist i sentit i va marxar cap a l’habitació i es va dormir.
Eren les set del mati quant va sentir cridar a sa germana.
- Secundina despertat! corre vine, los Reis han estat aquí, han deixat regals baix l’arbre de Nadal.
- Quina passada!
Secundina va anar cap al saló en la “Mariquita Pérez” al braç
Escrits Pilar Murall Moreira
Les Germanes Mesnosigue
