Capítol 26

Secundina ha perdut lo seny?

- Vostè mossèn creu que això és normal?

- Filla, tractant-se de ta germana no m'estranya.

- Hem de fer alguna cosa abans no sigui massa tard. I vostè m'ha d'ajudar, perquè sola no podré.

- Bé ho intentaré, però ja saps que Secundina és difícil de convèncer.

- Tinc una idea: lo dijous per la tarda, com aquell que no vol la cosa, vingui a casa, ja m'inventaré alguna cosa, com per exemple que ve a buscar la roba que tenim guardada per als pobres.

- No exageres una mica en tot això? No és tant descabellat lo que està fent. Coses més greus veig cada dia; si jo et contés. Però no ho puc fer per allò del secret de confessió.

- Vostè mossèn creu que sortir en un home que és més jove que ella és normal?

- Filla, que Anselm Passerell no és tant jove. Lo que 'm fa dubtar és que tingui ganes de gresca, pensava que estava fotut, però ja veig que m'havia equivocat.

- Mossèn que no es tracta d’Anselm, és de Leandro, lo seu fill i aquí està el quid de la qüestió.

- Pos si que té bemols la cosa. Quant em deis que estava tontejant en l'odontòleg, pensava que parlàvem del pare, no m' imaginava que fóra del seu fill.

- Per això mossèn estic tant preocupada. Leandro no ha complert los cinquanta. I ma germana ha passat dels ta-i-tants anys. Hem de posar-nos en marxa abans sigui tard.

Per la vora del riu una parella està passejant i porten una conversa de lo més interessant. Es veu que tenen un problema per culpa de l'edat (o això sembla).

- Leandro, ma germana sospita alguna cosa, hem de tenir conte i ser previnguts. Té la mosca darrera l'orella. Si ens descobreix se n’anirà tot a norris.

- No poden sospitar dóna! Ho portem en molta discreció. Mira, ja són les nou. No ens encantem, estic impacient. Som-hi!

- Estàs segur? No hi haurà ningú a la clínica?

- A estes hores ja han marxat tots, podrem està tranquils no ens molestaran. Et demano que quant entrem en faena no cridis fort, no vull que s'assabenten los veïns, són molt xafarders i aniran en lo conte a mon pare.

- Això no té ho puc garantir, ja em coneixes; soc molt "expressiva".

- Intenta-ho perquè em posa nerviós quant crides.

- Farè lo que pugui.

- No saps Secundina com t'agraeixo que em deixes experimentar. Mon pare és arcaic i no confia en les noves tecnologies, ni dels nous implants, ni en mi tampoc. Gràcies a la teua confiança ho he aconseguit. Quant mon pare vegi l'obra d'art que he fet a la teua boca caurà d'esquena.

- I sobretot quant sàpiga que em cobres la meitat de lo que val. Per cert, la meitat dels diners de la factura l' ingressaré quant em poses los queixals, la resta té ho aniré paga'n poc a poc.

****

- No entenc perquè u porten en secret. ¿De que s'amaguen?

- Pos ara u explico.

- Primitiva és una bocamoll i segurament que "amollarà la traca" dient que sa germana es posa queixals nous a la meitat del preu. Això faria pensar en coses “poc nobles“ de Secundina i del odontòleg.

- Però a quin cap pot entrar l'idea de que estos dos poden tenir una relació "romàntica”, si ella pot ser sa mare.

- Pos ves i digues-li a ella que és la que té temor de que malpensen.

- Pobreta, que ingènua és... Je,je,je.

****

Vos preguntareu qui son estes dos que riuen tan alegrement?

Pos l'autora del relat i la mussa.

Vàtua l'olla!

Escrits Pilar Murall Moreira

Les Germanes Mesnosigue