Capítol 25

Lo "cumple" de Primitiva

Secundina està preparant una sorpresa per a sa germana. Avui és lo seu aniversari. Quants en compleix? Calculant que va néixer cinc anys abans de l'última gelada i deu anys després de la grip asiàtica; pos ara deu complir: deu més vint més dotze més divuit i alguns més. Pos això mateix any dalt any baix.

Va anar a comprar al Súper un pastis monumental i dos ampolles de cava per la celebració. Quant va anar a pagar va passar per davant d'un prestatge de llibrets de Smartbox i va pensar que seria un regal perfecte, segur que a Primitiva li encantarà. (Res més lluny).

Va arribar l'hora dels postres i quant van acabar de cruspir-se el pastís i una de les ampolles de cava, Primitiva va seure a la “butaca de les Alegries”. (És una tradició ancestral on s'assenta a l’homenatjada per a rebre els regals).

Després de les abraçades, felicitacions i més actes d'amor fraternal, Primitiva va obrir el regal. Al veure que era un viatge es va quedar decebuda. Lo motiu va ser que s' esperava un altra cosa.

Un dia que miraven l'aparador d'una joieria, es va fixar amb un collaret de perles exposat. Va fer-li un comentari a sa germana, deixant caure que li agradaria per al seu aniversari. Però Secundina tenia el cap a quilòmetres lluny i no va estar atenta a les paraules de sa germana.

Quant Primitiva va veure que allò no era lo collaret encisador, va donar entendre a sa germana que no li agradava anar de viatge.

Però Secundina és mol persuasiva i va començar dient:

- Dormirem a un hotel de muntanya de cinc estrelles. Esmorzarem tot lo que volguéssim i la quantitat que ens plagui, perquè hi ha "bufet lliure". Ens serviran cambrers elegants que ens tractaran com reines i los recepcionistes són guapíssims. Almenys ens alegraran la vista.

Estos arguments la van fer dubtar i va pensar que pot ser tenia raó sa germana. Per provar no quedava. Va acceptar el regal sense massa emoció.

Van marxar de viatge?

I tant! Lo que no sabien és que les Agencies de viatges tenen "gat amagat". Ara ho explicaré...

Les fotografies d'aquells hotels tan bonics, en unes habitacions precioses i les finestres orientades cap a les muntanyes o a planures extenses plenes de vegetació i vaques pasturant tranquil·lament per aquells paratges?! Pos res més lluny de la realitat.

La habitació que tenien destinada, no estava de cara la muntanya ni de cara a cap planura. Més aviat estava enfront d'un escampat pedregós.

Lo “meravellós” hotel de muntanya no tenia zona d’esbarjo, ni piscina, ni camp de golf. Tan sols hi havia una biblioteca on podrien llegir el Periòdic, La Gaseta Il·lustrada, el Caso, la Hola i alguna novel·la de Àgata Christie o de Sherlock Homes. Això sí! A la Sala Vip de l’hotel hi havia una mega tele de tres-centes polsades per veure els telediaris i més brossa.

Lo recepcionista era una dóna murris i amargada, que no tenia ganes de perdre el temps explicant el mapa de la zona a unes dónes despistades que no entenien res del que deia.

Lo "bufet lliure"! Res de res. Los esmorzars consistien en una tassa de llet, un cafè, quatre magdalenes de la Bella Easo i prou. Si volien prendre alguna cosa més, havien de pagar un extra.

Los cambrers guapos, pot ser n’hi havia algun, però de simpàtic, ni per casualitat i menys si unes dónes els estaven fent perdre el temps preguntant on podien menjar una mica més sense pagar molt.

Ara Primitiva està passejant tota sola, remugant contra sa germana perquè al damunt que s'avorreix com una ostra, no hi ha cap corxando a la vista. A l’únic que va ataüllar quant va arribar, resulta que estava sord com una tapia i no va poder comunicar-se amb ell. I si no en tenia prou en tot això, ara l'agüelo sord ha fet amistat en sa germana.

- Ah! Però Secundina sap parlar en llenguatge de signes? No té ni punyetera idea però és mol bona actriu de "mimo".

Ara aquell home no es separa de Secundina ni en aigua calenta. (Per a disgust de Primitiva que treu foc pels queixals).

Com va acabar-se tot això?

Pos Secundina com va veure que sa germana volia marxar cap a casa abans d'hora, (molt comprensible), va fer un tracte: si deixava de donar-li la tabarra, li compraria lo collaret de perles quant tornessin del viatge.

Primitiva per fi tindrà lo collaret de perles encisador. Això sí, ha inclòs un "plus" dins del tracte. Ni més ni menys que un conjunt del prestigiós i caríssim del dissenyador de moda Gustav Fotymolto.

Quí ha sortit guanyant en tot això?

Pos Primitiva, sense cap dubte. No hi ha res comparable amb un conjunt del famós modista italià.

Escrits Pilar Murall Moreira

Les Germanes Mesnosigue