Capítol 24
Una nit tenebrosa
Són les tres de la matinada, fa calor i les finestres de la casa estan obertes de bat a bat per a que pugui entrar lo poc aire que corre per fora. Secundina s'ha aixecat del llit. No pot dormir per culpa dels roncs de sa germana i ja que està aixecada, aprofitarà l’ocasió per a fer un mos.
La veritat és que impacta molt el seu aspecte en aquell pijama de quadres verds i vermells i los cabells despentinats caient-li per la cara.
S'ha encaminat cap a la cuina a preparar-se un got de llet i un tall de coc que té fet del dia anterior. Però al prèmer l'interruptor, veu que no hi ha llum. A la casa del poble sol passar i de tant en tant es queden a fosques.
Ha encès una espelma i l’ha posat damunt la taula de la cuina i s’ha disposat a cruspir-se lo tros de coc .
De sobte veu passar pel passadís una ombra negra. De moment se li ha tallat la respiració. Què o qui era allò? Sa germana no podia ser perquè la sentia roncar. Es va quedar en lo mos a la boca i sense respirar. La llumeta de l’espelma també es va quedar quieta il·luminant-li la cara. L'ombra es va aturar mirant cap a on estava Secundina en cara d'espant i va fugir corrent passadís amunt.
Per l'altra part de la casa, Primitiva es va despertar al sentir soroll, va obrir l'ull i veu passar per davant l'habitació una ombra negra corrent en direcció cap al rebost, que està situat al final del passadís.
Va agafar la Bíblia que tenia a la tauleta de nit, en versió familiar i va anar cap al rebost on estava lo lladre intentant sortir d'aquella casa, per una diminuta finestra i sense donar-li temps a reaccionar li va arrear un cop de Bíblia. Ell al veure aquella imatge fantasmal que li acabava d'arrear un cop al mig del cap en un objecte contundent, no li va quedar més remei que sortir d'allí a tomballons i a tota pressa.
Es va entregar voluntari a la policia. No es treia del cap l'imatge d'aquelles dos figures malignes. Va interpretar que eren un mal presagi. Va dir-los als mossos que per favor aquella nit li deixessin la llum oberta de la cel·la. Els va dir que deixaria de furtar perquè era massa perillós i buscaria una faena normal i es posaria a treballar com tothom.
Molt més tranquil! On vas a parar!
I com va acabar tot este batibull?
Pos ara ho explicaré.
Vos imagineu l'aspecte que tenia Secundina en les grenyes caient-li per la cara sense control, desmaquillada en expressió de terror i una llum esmorteïda i trista il·luminant-li la cara?
I a sa germana en un camisó de color rosa llarg fins als peus i la cara empastifada d'una crema per a les arrugues de color verd?
Pos ja està tot dit i no cal molta imaginació.
Les germanes sense pensar-se-ho van apartar del camí equivocat a un desencarrilat de la vida que inconscientment se li va ocorre furtar a la seua casa.
Pobret!
I és que a cops de Bíblia, alguna cosa s'aprèn.
Pos si.
Escrits Pilar Murall Moreira
Les Germanes Mesnosigue
