Capítol 23
Metge de família
La sala d'espera del Doctor August està plena com un ou. No hi ha lloc per seure. Secundina s'ha quedat de peu i espera a que entre lo pròxim pacient per poder seure. Està molt preocupada perquè últimament te absències de memòria i això no la deixa dormir. A la família Mesnosigue va haver-hi una avantpassada "tocada del ala" i portava de cap a tota la família. I ella està preocupada per si això pot ser hereditari.
Desprès d'una hora allí aposentada, li ha tocat el torn.
- Bon dia tingui Doctor. Vinc perquè estic molt preocupada. Estic perdent memòria dia a dia i tinc temor d'acabar senil, ja que tinc antecedents familiars.
Don August la mira de dalt a baix i li diu.
- Dóna, això no vol dir que sigui hereditari, hi han altres factors com per exemple l'edat i haver fet treballar la ment sense deixar-la descansar durant tota la vida. Això podria ser desgast progressiu del enteniment.
- Em pot explicar que vol dir això del desgast?.
- Vol dir que la gent que durant tota la seua vida es dedica a maquinar, a mentir i fer treballar el cervell per aconseguir lo que vol; pos a la llarga porta irremissiblement a la "bogeria precoç". Crec que vostè amb aquest estadi que està d'avançament, pot ser que acabi com sa tieta Enriqueta. No perdem temps; ara li faré un volant per al Pere Mata i que la visiten lo més aviat millor.
Secundina s'ha quedat en la boca oberta. No entén res de res; bé, una cosa si ha entès. Que la volen engarjolar a un psiquiàtric. Ni de conya!
- Què m'està dient? Com sap que ma tieta era la que estava "tocada del ala"? No entenc res del que m'ha dit!
En aquell moment entren dins la consulta dos homes vestits de blanc en cara seria, descolorida, inexpressius i l'agafen pel braç.
- Però qui sou vatros? Em voleu posar una camisa de força? Deixeu-me estar! no vull! Ajudeu-me! Traieu-me'ls del damunt! (Estava molt espantada).
- Senyora despertis. Pobra dóna, com fa un hora que s'espera s'ha adormit i ha tingut un malson. Tranquil·la dóna, ningú se la vol emportar a cap lloc. Prenguis aquest got d'aigua que li anirà bé. Ara el doctor la visitarà no s'amoïni.
Era l'infermera que l' avisava que ja li tocava entrar.
- Pot ser que no, estic massa cansada, ja vindre demà.
- Està segura? (Li pregunta l' infermera).
- Sí, sí, demà tornaré; ara vull descansar.
Secundina va marxar cap a casa en la mosca darrera l'orella. Aquest malson m’ha volgut dir alguna cosa. Tot era mol real. La cara de criminal que feien aquells dos que em volien posar la camisa de força i el somriure maquiavèl·lic que feia don August mirant-me, era massa real.
Quan va arribar a casa i li va contar a sa germana, li va contestar que ella no te res de desmemoriada. Mes aviat diria que té una ment prodigiosa. Se'n recorda del dia de tots els aniversaris de la família i dels amics. Del dia que li va caure la primera dent. De quant va treure tots els diners del Banc per desavinences amb el Director. De l'última riuada que hi va haver. De la primera i de la segona guerra Carlista. De la primera copa mundial de futbol. Del dia de la boda de Maria Cristina i Alfonso (los veïns del tercer primera) etc. etc. Va comprar al Super sense cap llista i no es deixa mai res. Per tant lo de la memòria distreta res mes lluny.
Sembla que aquesta explicació que li ha fet sa germana la deixat mes tranquil·la.
De totes maneres ha pensat anar a parlar en mossèn Aquilino, ell sempre li trau del cap les seues cabòries. Perquè ella continua pensant que perd memòria.
Lo lector: Però! Perd memòria o no? Suposo que farà un nou capítol explicant-ho tot. Sempre em deixa en la mel a la boca.
L'autora: Jo diria que no. Estic d'acord en Primitiva. Tingui paciència home, temps al temps.
Escrits Pilar Murall Moreira
Les Germanes Mesnosigue
