Capítol 22

Un lladre de pega

Les germanes Mesnosigue estan preparant-se per anar al cinema aprofitant que avui és: el dia del espectador! i s' estalviaran uns euros que sempre van bé. Van a la sessió de nit que no hi ha tanta gent. Primitiva és molt aprensiva en les malalties de transmissió aèria i a estes hores l'ambient està més respirable.

A l' altra part del carrer hi ha un home vestit de negre bastant sospitós. Observa a la gent que entra dins al cine. L'home, treu conclusions depenent com va vestida la gent, o si és jove o és vella i si té necessitat de diners frescos.

Ha vist a dos dones aparentment inofensives i els ha tirat l'ull. Son grans i dèbils, no oposaran massa resistència, esta vegada no vol fracassar.

Entretant Secundina està buscant los diners per pagar les entrades i veu que s’ha deixat lo moneder a casa. Li diu a sa germana que pagui ella. Primitiva es posa a remenar la bossa i per casualitat porta vint euros en metralla i cent euros en paper amagats al pitral per precaució. Fins aquí tot normal. Però no imaginem lo que els espera.

Quan van sortir del cine, van anar a buscar el cotxe que el tenien aparcat al carrer del costat. La veritat és que estava mol fosc i feia una mica de angunia transitar per allí a aquelles hores de la nit.

A la vorera d'enfront estava observant-les l'home de negre. Ha estat pacientment esperant que surtis la gent del cinema i per fi veu l'ocasió de dur a terme la seua "macabra" idea, però te un desavantatge: li fa mal la panxa. Fa dies que no pot "evacuar". No se ho pensa més i es llança a l’atac. Això sí, amb educació.

- Bona nit senyores, facin el favor de donar-me tot lo que porten a les bosses, no intenten cridar ni persuadir-me, de lo contrari m'enfadaré molt.

En aquell moment la seua panxa es "queixa" i es revoltilla del dolor. Les germanes de moment no entenen res de res i Primitiva fa una interpretació dels fets. Segons veu aquell home en cara de circumstancies doblegant-se del dolor li diu:

- No et trobes be tat?es Ja he vist que tenies mala cara, però no perdis temps i ves a l’excusat.

Però aquell home encara que estava a punt de perdre "l'honor" va continuar agarrant-se la panxa. Pobret quina mala estona, i va dir:

- A callar! S'han acabat les contemplacions. Això és un atracament, donem lo que porten a les bosses i de pressa, que no tinc tota la nit.

- Ai mare! Secundina dona-li tot lo que tingues que està a punt d'esclatar. (L'home havia deixat escapar una flatulència incontrolada).

- Pos anem bé! Ja saps que m'he deixat lo moneder a casa.

L'home de negre en aquell moment tant delicat es trau de la butxaca una navalla de dimensions considerables i la passa per davant dels nassos de aquelles dones, que no s' havien assabentat de que anava tot allò.

- Si vos penseu que a mi em podeu prendre el pel en aquest teatre que esteu fent, aneu equivocades. Per menys d'això m'he carregat a més d'un paio.

- Primitiva no t'encantes i dona-li tot lo que portes a la bossa, este tio és perillós.

- Pos no sé com, perquè he donat a la taquillera totes les monedes que portava damunt i no tinc ni un euro. Es posa la ma damunt lo pit pensant en los cent euros que estaven en perill. Pensant en lo que podia passar es va posar a respirar profundament i agarrada al pit sospirant for semblava que li havia agafat una "angina de pit". Gran error.

Llavors aquell home de negre en cara d'assassí es posa les mans al cap i comença a plorar dient:

- Soc un desgraciat! Tot me passa a mí, sempre m'equivoco de víctima i acabo malament. A esta dóna li ha agafat un paro cardíac. Qui ma vist i qui em veu!. Senyora per favor perdonem no volia fer-li mal (i vinga al plor). I va continuar.

- Maleït el dia que em vaig comprar lo pis de merda que tinc. Tots els dies los del Banc amenacen en fotrem al carrer si no em poso al dia amb los pagaments de la abusiva hipoteca. I si no en tenia prou en tot això, pos fa un mes em van fotre fora de la faena perquè sempre estava de baixa. Però quina culpa tinc jo, si soc de naturalesa dèbil i sempre estic constipat? L’'excusa que van posar va ser que no rendia prou a la faena. Estic al paro i los diners no m'arriben per a menjar. Fa una setmana que vaig al Menjador Social perquè no arribo a fi de mes. Me vull morir! (I vinga el plor).

En això Secundina mes alleugerada al veure que aquell lladre no era tal li diu: -Però que dius home! a ma germana no li agafat cap infart, ella lo que feia era amagar-se los...¡Ai !

Primitiva acaba d’arrear-li una colzada entre la quarta i quinta costella, perquè sa germana estava a punt de descobrir a aquell home de negre l'amagatall dels cent euros.

- Tranquil home! Va dir Primitiva dissimulant. - No plores més, no sé com u farem però t' ajudarem.

Secundina es va treure un mocador de flors bordat i li va donar per a que s'eixugués les llàgrimes.

- El pobre desgraciat estava fet un cabdell agenollat al terra demanant perdó. La veritat és que donava molta pena.

Lo lector

Però que va passar més. Com podien ajudar-lo si l'home de negre ho tenia molt fotut? Quin miracle van fer estes dos?

L'autora

Tranquil home! No sigues impacient! Ara ho explico...

..pos com anava dient abans d'aquesta interrupció, l'home de negre era Perico Maldonat i les germanes el van ajudar. Lo primer que van fer es anar al bar a fer un mos. Lo perill no els fa perdre la gana. Secundina va dir-li que abans anès al excusat perquè el veia apunt "d'esclatar". Feia un moment que se li havia escapat un altre "aire" i va deixar rastre.

Aquell home desprès de visitar l'excusat del bar i alleugerir-se, va donar les gracies a Déu per haver conegut a les germanes aquell fatídic dia. Estava segur que hagués abandonat aquest món inhumà aquella mateixa nit.

Secundina va fer una visita de "cortesia" a l’amo de l'empresa de Perico. I també va passar pel banc V.Q.P (vine que' t pelo) a "saludar" al director. Són mol bones clientes.

Lo director del Banc D. Genaro Fotomol, no va tindre més remei que fer-li un arreglo a Perico i pogués pagar la hipoteca sense morir amb l'intent. Secundina va ser molt convincent, el va amenaçar en traure tots els diners del banc si no atenia a la "rogativa" que li va fer. I com la coneix i sap com les gasta, pos a tingut que acotxar el cap i dir "si senyora".

I no s'acaba aquí la cosa. Ara veureu...

El lector

- Però encara hi ha mes fato? Ostres Pedrin!

L'autora

- Collitons! tantes interrupcions em fan perdre el fil.

...pos com anava dient, les germanes no contentes en arreglar-li lo tema del banc, també li han trobat faena de conserge al ajuntament. L'alcalde és amic d'elles. Des d'aquesta "infància" l'home de negre és lo seu lleial servidor, les cuida com si foren, Primitiva sa mare, i Secundina sa tia.

No m'estranya.

Escrits Pilar Murall Moreira

Les Germanes Mesnosigue