Capítol 21
Amor de joventut
Secundina està passant lo drap de la pols pels mobles de casa, quan de sobte entra sa germana tota esparverada i li dona una notícia inesperada.
- No saps qui ha tornat de les "ameriques"? Ni més ni menys que Rigobert i he pensat que a lo millor ve a veure't. (És un antic nuvi de Secundina).
Secundina de moment s’ha quedat parada en lo drap a la mà.
- A bones hores! Però si que m'agradaria veure'l per a que em donés una explicació del seu comportament. Va dir tota ofesa.
- Dóna! Ja han passat anys. Si et ve a veure no siguis dura amb ell, ves tu a saber lo que ha tingut que passar tot sol per aquelles terres llunyanes.
- Ell tot sol? Amb el seu físic i la seva labia, segur que no li ha fet falta companyia. Si se li ocorre venir a veurem, li cantaré les quaranta; en tinc ganes.
Rigobert era el solista d'un grup rockero mol famós anomenat The Cafres Boys. Van triomfar i els van contractar per anar a Buenos Aires querido. Secundina es va quedar sense nuvi d'un dia per a l’altre. Però encara li queda una mica de brasa dins del seu cor.
Rigobert una vegada instal·lat al poble, va fer una trucada a les germanes i va quedar en fer-los una visita.
- I ara què! ehhh? No vas dir que li tiraries la porta als morros si se li acudia venir a veure't? Pos no es aquesta la impressió que dones. T'has comprat un modelet nou i has anat a la perruqueria a allisar-te el pel.
- No vull donar una impressió equivocada. Soc una dóna independent i no necessito la companyia d'un mascle per a viure! I menys la d'ell! Ha contestat Secundina altivament.
Avui és lo dia de la visita de Rigobert. Secundina està molt nerviosa i recorda amb certa amargor que la va plantar sense acomiadar-se. Ell era un noi mol guapo. Les xiques n'estaven totes enamorades. Però va ser ella qui el va enamorar.
Va sonar el timbre.
- Ja està aquí! Ves a obrir! Li diu Secundina tota nerviosa.
Primitiva obre la porta i...
- Òndia! Rigobert ets tu? Però passa home, passa! Secundina t’està esperant. No saps la sorpresa que tindrà quant et vegi.
Es posa la mà davant la boca per tapar la “risa fotedora” que li va entrar al veure'l.
Però es ell? Mare de Déu Senyor! Va pensar Secundina quant el va veure.
- Secundina, que bé estàs! No t'han passat los anys. Estàs més guapa si cap que abans. Ell continuava creient que era el conquistador de sempre.
- Tu sempre tant galant. Va contestar ella apunt d'esclafir a riure. - És una sorpresa veure't després de tants anys. Però passa i seu; ens posarem al dia de tot.
Van estar parlant de quant eren joves, de la seua estada a “les ameriques”. Mentres Secundina pensava...
- On està aquell noi que tant vaig admirar i que per poc em tanco a monja de clausura del disgust que vaig tenir quant em va deixar plantada com una estaca? Ell era alt (devia portar plataformes a les sabates), moreno, atlètic, encantador. Com ha canviat!. I jo comprant-me un modelet nou i allisant-me el pel per a que em veiés guapa.
Au home ves!
Escrits Pilar Murall Moreira
Les Germanes Mesnosigue
