Capítol 2

La Cotorra Argentina

Després de saber que la Myopsitta monachus era mascle, li van canviar el nom ... Ara li diuen Manolo; és mes adequat. Però la cotorra segueix parlant inadequadament per a disgust de les Mesnosigue i els han recomanat a un logopeda francès que es dedica a ensenyar a parlar a les cotorres i avui vindrà a conèixer-la personalment.

- ¡Bon jour mesdames! diu Jean Pol el logopeda francès - Aquesta preciositat es la Myopsitta monachus? Est très jolie! (ja es veu que el noi es educat perquè li ha dit que és mol bonica). La cotorra, no va deixa que digues res més i li va amollar la seva frase famosa allargant-la mes de lo que te per costum. - Ton parrrre! (per si acàs).

- Mon Dieu! si vous me donnez li trevail (traducció aproximada: Bon Deu; quina faena em fotrà!)

I va continuar dient: - "Pego" no és preocupen "mesdames" amb tres mesos "parlaga" com cal, si em deixen sol amb ella "comensagué" aquest mati; tinc molt que ensenyar-li a la "Cotoga" Argentina.

Secundina quan ha sentit que en té per a tres mesos s'ha posat les mans al cap i li ha dit a sa germana que això és perquè ha vist un filó d'or en Manolo. Cobra tres-cents euros al mes per a ensenyar a dir quatre paraules. Ho troba excessiu. Però Primitiva diu que quan vinguin visites a casa no vol quedar malament per culpa de la cotorra, sobretot quant solta tots aquests improperis.

Ha passat un mes i la cotorra ha començat a parlar de modo diferent; ara ja no diu: Ton pare!. ara diu Ton père! És el mateix però en français i no sona tan malament. Avui volen fer-li la prova i han invitat al mossèn Aquilino a dinar. Després de tants dies sense amollar cap irreverència, han pensat que està preparada pera la vida amb societat.

Arribat el mossèn, lo primer que ha fet es atansar-se amb sigil·lo a la cotorra irreverent i li ha dit: - Hola bonica com estàs? La Myopsitta que des de que pren lliçons en francès està més refinada li ha contestat mol educadament: - Mon Dieu! diu tota estarrufant-se.

- Ostres quin canvi ha fet! ha après a resar i tot! ha valgut la pena que li hagueu ensenyat modos, diu el mossèn.

Lo dinar va transcorrer amb absoluta tranquil·litat i harmonia. Les germanes havien preparat un pollastre a la catalana mol bó i en això estaven. Quan la cotorra al veure un congènere estenallat a la safata, tot ple de verdures més coses va dir:

- Merde! C'ets mon ami! (no cal traduir-ho, ja s'entén) - Liberté Fraternité! Légalité!

- Cony!... (diu Secundina).

- La Mare de Déu!! és comunista!, diu lo mossèn.

- La cotorra no va acabar aquí i va continuar dient frases curtes però contundents. (Era bo,desprès de tot "Jean Pol" el logopeda). I ho va acabar de rematar dient això: - Vous êtes des creminels!. (sou uns criminals, i va afegir) - Hommes de cavernes! (Cavernícoles).

Secundina va agarrar a la cotorra i la va tancar al rebost.

En son dema, les germanes li van explica al professor de la Myopsitta el que va passar el dia anterior. - Si que és estrany, “Pegò” ben "migat" esta bé, això vol dir que entén les "pagaules"...és mol intel·ligent la vostra "cotoga"

.

De moment, el que els va dir de que la cotorra entenia lo que deia, les va deixar preocupades. El van acomiadar, li van pagar i li van di adéu.

Després d'aquell dia amb el mossèn, no van invita a ningú més a sa casa. Estaven decebudes i preocupades per culpa de la cotorra Argentina. Ja no podien invitar a cap amiga a prendre un cafè. L'únic que s'estarrufava i estava content era Mozart, per fi la pularda havia caigut de la banqueta (això pensava el pobre gat, però no!)

La cotorra va ser mes admirada si cap. Al saber els amics de les germanes que tenien una cotorra excepcional, anaven a casa seva, dia si dia no i portaven llaminadures i pastes dolces per a Manolo. Això el va posar mol entristit al pobre Chat commun i va pensar una solució (los gats son mol vius i una gallina turuleta no el desbancaria aixi com aixi) i va dir: - si no pots amb l'enemic, uneix-te a ell!.

I aixi ho va fer. La seva estratègia era posar-se al costat de la cotorra i començar a fer "monades", com per exemple: quan feien alguna pregunta a la cotorra ell feia "un duo" improvisat, amb la Myopsitta maullant a tot pulmó (i va tenir èxit). De fet, ara quan tenen visita, Mozart es posa al costat de la "pularda" fins que algú l'agafa al braç i li acaricia el llom - pobret, mira que graciós es! ell també vol carinyo, diuen entendrits).

A la Myopsitta monachus li han pujat els fums al cap i es fa dir si senyora. Té a les germanes avorrides de tanta exigència. Vol que per les nits li deixin una llum oberta perquè te temó i si s’els hi oblida alguna vegada comença a crida: - Lladres! A mi la pasma! SOS.! (tota la nit aixi).

L'enciam, si no es recent collit, no el vol ni tastar. No vol pinso perquè no li agrada, o sigui que li tenen de fer un preparat especial pera Cotorres Argentines i els costa un ull de la cara.

A Mozart el té amargat. Quan a ella li dóna la ventolera se li tira damunt i li pica el cap. El pobre Chat commun te una calva que se li veu hasta l'enteniment.

Un dia que estaven sols a casa perquè les germanes havien anat a comprar al Super, Mozar" va veure que tenia una ocasió d' or i va dir -Il es el jour de ma vengeance! (és lo dia de la revenja). Tan de sentir al fulano aquell parlant en francès Mozart també en va aprendre. (Ja deien que era mol bó el logopeda francès). Quant "Manolo" estava en lo cap baix l'ala i mig ensobecat, Mozart en molt de sigil·lo es va enfilar cap a la gàbia i quan va arribar a l'altura on estava penjada va posar la pota entre els barrots, i mol poc a poc, va anar estirant la pota cap al coll de la cotorra. Ho va fer tan sigil·losament que Manolo no es va assabentar de res. La cotorra seguia dormint.

Però quan ja estava en les ungles a punt de agarrar-li el coll i assaborint el moment gloriós, la cotorra díscola obrí un ull i li arrea una picada a la pota amb tota la mala baba possible que se li va endur un munt de pel i li va quedar una calva com la del cap. Llavors va ser quan Mozart va veure que la "gallina turuleta" era invencible, va decidir deixar-ho corre i continuar fent un "duo dinàmic”; per lo menos algú li acariciava el llom

Hi han diferències socials hasta en los animals. Ell es un Chat Commun, de barri baix i ella "la pularda” Argentina. (De... "Buenos Aires" querido). I descendent del tango argentí. Aixi no es pot competir.

Quan van arribra les germanes, van veure una merderada; tot el menjador ple de pinso tirat per terra.

- Que cette merde? diu Primitiva que s’ha contagiat del francès.

Mozart es va despertar i va pensar que ho pagaria ell com de costum i es va amagar, Sous la table de salle à manger, baix la taula del menjador (Jo també me contagiat) i llavors va ser quan la Myopsitta monachus va perdre tots els privilegis. Les germanes que estaven fartes de tanta tonteria per part de Manolo, li van posar un ultimàtum, o es comportava com una cotorra normal o la portarien a una residencia pera cotorres díscoles i mal parlades.

Li van retallar el pinso especial i li van donar alpistre i canyamons de tota la vida i enciam del normal. Res de l'enciam de iceberg ni de fulla de roure. I als amics els van prohibir que li portessin xuxes. La van castigar de cara la paret durant un hora i no li van deixar mirar la tele durant un mes. Això és lo que més li va doldre a Manolo; ell era un fan dels documentals de TVE2 i de la Belén Esteban.

Aquells dies de la tristor que tenia es va aprimar tres-cents grams, però les germanes van ser inflexibles, i van portar el càstig hasta’l final. Mozart era feliç! Per fi s'havia fet justícia! ja no es el pringat de torn¡, perquè últimament ell pagava les culpes de la excèntrica Myopsitta.

- Secundina! Vols dir que no li hauríem de treure el càstig a Manolo?.

- No dóna! ara que el tenim mes manset que un xai i per fi estem tranquil·les. Ara quan diu algo és: Merci, Bonjour, Viva la France, Jolie, Madame, Mon Dieu, Colions (això últim, ho amolla mol a sovint; déu ser una exclamació francesa.

Pobre Manolo, qui la vist i qui el veu! ara sí que sembla una cotorra vinguda a menos.

- C'ets la vie! (és la vida) diu Mozart, mirant a la "Myopsitta monachus i afegeix: - Au!

Escrits Pilar Murall Moreira

Les Germanes Mesnosigue