Capítol 18
La diada
Són les vuit del matí. Les germanes Mesnosigue estan preparant-se per a gaudir d'aquest dia tant important, encara que cadascuna ho fa a la seva manera. Són germanes, però pensen molt diferent. Ara explicaré perquè:
Secundina està penjant al balcó principal una senyera i està posant els cinc sentits perquè vol que quedi perfecta i sense cap arruga. A les set del mati s'havia posat a planxar-la.
Al altra part de casa, Primitiva està fent lo mateix al balcó que dona a la Plaça de l'Ajuntament.
En acabar de penjar les senyeres s'han posat a esmorzar. No volen arribar tard als actes de celebració d'aquest dia tant important.
Primitiva anirà a l’Església a missa de nou, però Secundina ha optat per anar al míting polític que donarà l’alcalde amb motiu de la Diada.
Estan una mica tibades perquè discrepen en idees. Primitiva és de dretes i Secundina d'esquerres.
Estan esmorzant callades i no es miren a la cara. La tensió que es viu a casa es pot tallar amb ganivet. Secundina té la mirada clavada a la tassa i no aixeca el cap per a res del món. No vol trobar-se amb la mirada de perdonavides de sa germana. Però algú ha de trencar el gel, perquè esta situació no es pot aguantar. Així és que, Secundina mol seriosament, li diu a sa germana:
- T'has proposat que ens cremen la casa? Tens lo coneixement d'un gat quant s'ofega. A qui se li acut penjar la bandera espanyola al balcó, quan saps que a la Plaça hi hauran més de dues-centes persones escoltant el míting de l'Alcalde.
Lo balcó de casa les germanes queda justament enfront de La Casa Consistorial.
- Perdona?! (Exclama tota airada). - No sé si te'n has adonat que vivim en democràcia i cadascú pot pensar lo que li dona la gana i fer lo que vulgui. Soc lliure de posar al meu balcó la senyera, la bandera Espanyola i la senyera del nostre poble i un test d'aufàbiga si em ve de gust.
Primitiva ha engalanat lo balcó en les tres senyeres i s'hi afegit Mozart, el gat, que treu lo cap entre la senyera Catalana i la bandera Espanyola.
- En gent retrograda com tú no podrem obtindre mai lo dret a la llibertat. Menos mal que ja mos queda poc per aconseguir-ho. Tan si t'agrada com si no, serem independents! Visca Catalunya lliure!!! (Diu secundina en les mans al aire).
Així continua la discussió fins que tenen que marxar. Lo gat les està mirant en cara d'avorrit i continua dormint tranquil·lament.
Sempre he pensat que els polítics aprofiten l'avorriment de la gent per fer debats. A la tele no fan res que sigui mínimament interessant i ho aprofiten; però amb una petita diferencia; ells posen èmfasi i els espectadors pensem: <<A veure si arriben a les mans i es trenquen la cara>>. Això fa que ens quedéssim en ganes de més. Gracies a tot aquest teatre polític, han pujat les audiències televisives. Los debats guanyen en adeptes. La gent estem distrets, contents i tenim tema per a debatre amb los cunyats los diumenges pel matí. Tenim sang i fetge tots els dies sense pagar ni un euro. Són millor que les series policíaques. No hi ha punt de comparació, on va a parar!
Anda que no són llestos los polítics!
Lector: Vostè es d'esquerres o de dretes? No veig clar per on va.
Autora: Jo no combrego en cap ideal polític. Tinc lo meu criteri i no em deixo portar per ningú. (Això penso).
La musa: Pobra xica, menos mal que estic tots els dies inspirant-la. És dura de mollera i em dóna molta faena.
Escrits Pilar Murall Moreira
Les Germanes Mesnosigue
