Capítol 16

Tot torna a la normalitat

Secundina Mesnosigue avui s'ha mudat, l' espera un dia molt mogut, té noves perspectives de futur molt interessants. Des que l'alcalde va deixar-la fora de la conselleria de Cultura General va muntar un drama en set actes i per a que no acabés com lo Rosari de l'Aurora li va oferir un nou càrrec; ni més ni menys que Consellera de Igualtat, pensant que així la tindria distreta i contenta. És un càrrec que no el vol ningú. Ella està súper emocionada, encara que no és lo que ella esperava, però ha vist que en aquest nou càrrec podrà fer molta cosa.

Sa germana, com que veu que està tant emocionada, la prevé, no sigui cosa que es faci massa il·lusions i tot acabe en aigua de borraines. Coneixent a l’alcalde, pot ser que això sigui una estratagema per tapar-li la boca a sa germana.

Però la cosa ha tirat endavant, Secundina ha pres càrrec; és Consellera oficial d’Igualtat. Li han deixat un despatx al costat del quarto de les rates, així anomenen al traster. A ella això li és igual, lo cartell de la porta diu en lletres grans: Consellera d’Igualtat. Fins aquí molt bé però es clar, no té faena i comença avorrir-se molt i acaba fent mots encreuats, perquè al seu despatx no entra ningú.

Ha pensat il·lustrar-se una mica i ha començat per repassar la història d'Espanya i de la política. Ha pensat posar-se en marxa i anar pel poble a veure quins problemes té la gent per poder ajudar-los.

Avui ha començat anant a esmorzar al Bar de Hortènsia, allí sempre hi ha suquet, pensa què podrà assabentar-se d'alguna cosa.

- Bon dia senyors i senyores. Diu tota contenta i amablement.

- Serà per a vostè. Contesta un home en cara de gos rabiós.

Per fi té l'oportunitat de fer algo per algú i es puja dalt de tot.

- No es preocupi que si jo el puc ajudar, aquí em té. Digui'm que li passa bon home?

- Pos no crec senyora que vostè em pugui ajudar. Ara vora perquè ho dic. Lo que em fa perdre la son no són xorrades precisament com les que vostè pot solucionar.

- Home no llanci la tovallola tant pronte. Tinc poder per fer moltes coses. Vostè diguem e intentaré solucionar-ho. (Ho ha dit tota convençuda).

- Pos miri si em pot solucionar aquest problema que tinc,la posaré dalt d'un altar. Vostè senyora té un pis per deixar-me? Uns ocupes me l'acaben de fotre. Fa dos dies vaig anar a Tortosa perquè tenia assumptes importants que resoldre i quant vaig tornar, tenia la casa ocupada per uns fills de sa mare. Sap lo que' m va dir la policia? Pos que de moment no podien fer res però que en tres o quatre mesos se solucionarà.

- No m'he pogut dutxar i porto los mateixos calçotets des de llavors; com vostè es pot imaginar, no m'he pogut canviar la roba. Pensava en ocupar la casa d'algun veí despistat, però ja ma dit l'advocat d'ofici que a mi em posarien a la garjola per lladre. En canvi ells ho poden fer perquè són ocupes professionals i tenen los seus drets.

- Ospedre! això si que és fort! Però aquest cas no em correspon a mi.

- Ja ho sabia que no m'ajudaria ningú. Si los que ho poden fer no s'atreveixen a fotre'ls fora, que farà una simple dona com vostè?

Es va quedar pensant que podria fer per ajudar-lo. Tenia l'oportunitat de demostrar que era una bona política i no deixar a l'estacada a un possible votant. Això mai, ella era una dona d'honor i havia de fer alguna cosa i demostrar que es podia confiar amb ella. Va treure valor i li va contestar:

- No es preocupi senyor, vostè demà pel matí tornarà a sa casa.

De moment va dir això per no quedar com una política de pacotilla.

Però pensant detingudament es va recordar de Viriato Fontlifort, un company d'institut; és bon xic, però bastant bèstia. Moltes vegades ella l’ha tret d'algun problema perquè sempre es baralla en algú, té poca paciència i sobretot no aguanta les injustícies. Ha pensat que la pot ajudar. Dit i fet,se n'ha anat a veure'l i explicar-li el seu problema.

- Ja saps que t'ajudaré. Li diu a la seva amiga. - Tu sempre m'has fet costat i sempre em recordaré que a l’insti gràcies a tu no em van suspendre les mates; em vas proporcionar una xuleta a perill de ser descoberta per la vinagre, la profe de mates; que no se li passava res per alt, però tu vas ser més viva posant-te la xuleta dins la sabata i me la vas passar sense cap problema. Es clar que t'ajudaré. Digues-li aquest home que demà estigui preparat per tornar a sa casa.

- Ja li he dit, perquè confiava amb la teva ajuda. Però com ho faràs si li han dit que en té per quatre mesos?

- No et preocupes per això; tinc uns coneguts que per cent euros tomben de dalt a baix una casa; són mol bons. Molt ortodoxes no són alhora de fer les coses, però sempre se’n surten amb èxit.

I així va ser, ensundemà, aquell desnonat va poder tornar a sa casa sense cap dificultat i lo més fort va ser que tot estava impecable i la casa neta; no feia falta cap cosa, tot estava al seu lloc. Com ho van aconseguir? Si los coneguts de Viriato son més contundents que ell mateix, no cal molta imaginació.

Lo senyor Antoni Bonaventura, així es diu l'home que ha tornat a sa casa, està súper feliç i tant content de la consellera, que l’ha invitat a una rostida a La Forquilla D'or, la tasca més famosa de tota la comarca i també a convidat a Viriato Fontlifort perquè el coneix i sospita que ha tingut alguna cosa a veure en lo desnonament de sa casa.

Secundina ha triomfa't com la Coca-Cola. Ara tothom creu en ella i li demanen coses de lo més estrany. L'altre dia sense anar mes lluny una senyora li va demanar que li baixes lo gat que se li havia enfilat a dalt del arbre de davant la casa i ella no podia arribar-hi. Ja em veus a Secundina enfilada dalt l'escala intentant agafar al maleït gat i a més va esgarrapar-la en tota la mala baba. Ja se sap que quant un gat es veu acorralat treu les ungles i les clava al primer que troba.

El lector: I perquè no va avisar als bombers?

L' autora: Pos molt senzill, ella vol ser protagonista i no deixa que ningú li prengui aquest moment de glòria i ho està aconseguint. Ja veurem com s'acabarà. I com ella diu, és consellera d’Igualtat i no fa distincions; tan dret té una dóna o un home a ser atesos o, com en aquell, cas un gatet indefens.

Escrits Pilar Murall Moreira

Les Germanes Mesnosigue