Capítol 13

Manolo està melancòlic

Fa uns dies que la Myopsitta monachus està d'ala caiguda (mai millor dit). Normalment lo primer que fa al despertar-se és cridar fort dient desperteu-se tinc gana!. Però des de fa uns dies no obri el bec ni per menjar. Avui el portaran al veterinari (això no pinta bé).

Lo veterinari Ataulfo Passerell es un home jove, dinàmic, amable i tracta en molt de carinyo a tots els animalets que entren a la seva consulta. Quant acaba de visitar-los els dóna una llaminadura (especial per a cada animalet), ja sigui un gos, o un gat, o un cocodril (ja sabem que últimament la gent té mascotes molt rares).

Atasulfo ha mirat a Manolo de dalt a baix (quina mania tenen los veterinaris de posar el nas als "baixos" dels pobres animalons). Llavors ha sigut quant Manolo (que no havia dit ni mu des de feia una setmana) ha obert lo bec i ha soltat tot lo repertori que havia après quant vivia al bar Got i Gavinyet (no ho reprodueixo, vos ho podeu imaginar).

- Ostres! quina cotorra més llesta teniu (va exclamar tot sorprès). Em pensava que no parlava però veig que no li ha tremolat la veu al amollar tots aquests "qualificatius". L'única cosa que li he vist és que està depressiu; alguna cosa l'angoixa, vigileu-lo perquè pot fer algun "mal cap".

Li va receptar unes píndoles de color verd per a que se les prengués en dejú. Els va aconsellar que el portessin al Parc tots els matins a que li toqués el sol.

- Què pot angoixar a Manolo? (Li pregunta Primitiva a sa germana).

- Pos si no és Mozart que sempre estan "sarpa a la grenya" no en tinc ni idea.

- Hauriem de fer alguna cosa perquè les píndoles de color verd no crec que facin miracles. Portar-lo al Parc, en tots los "animals" que hi van solts per allí, no crec que sigui una bona idea. (Comenta Primitiva).

- Dóna, no hi van tants d'animals al Parc.

-A no? I los crios eh?. Són pitjor que una manada de búfals. Volen tocar-lo i tenim que convèncer a les mares de que les cotorres no son joguines.

- Algo farem, tranquil·la, ja se m'acudirà alguna cosa. Lo d'anar al Parc descartat. Podem anar a la Perdiguera, és un lloc tranquil i no trobarem a cap cafre que ens molesti. (Los crios no els agraden).

Han acordat que ho faran i avui han empres camí cap a la Perdiguera. Porten uns entrepans de pernil i formatge i lo pinso de Manolo que no falta. Però ell no està per la labor, no té gana i no obri el bec.

- Pren Manolo. (Primitiva li atansa un trosset de pernil al bec).

Manolo al veure que allò no és lo fastigós pinso, ha obert lo bec i per poc se li emporta lo dit a Primitiva de l'empaitada que li ha pegat al pernil. Ella s’ha quedat en la boca oberta al veure que la Myopsitta se ho ha menjat. (És natural, no hi ha punt de comparació).

- Has vist Secundina? Manolo ha menjat! Això és un miracle!.

- Deixat estar de miracles, ha sigut lo pernil que ja està fart de pinsos i romansos i lo que vol és menjar coses sanes. (Lo pernil que jo sàpiga no és molt recomanable per a les "aus del paradís").

Avui, desprès de l'experiència gastronòmica que van tenir amb Manolo, les germanes li han canviat la dieta i ara el deixen triar lo menú. Li posen varies coses en un plat i ell tria lo que més li agrada, com per exemple : magdalenes, coc ràpid, flors de piti-miní, ous de gallina blanca, enciam d’iceberg, cols de Brussel·les, etc. (Manolo és feliç, al·leluia!).

Avui l'han portat al veterinari i quant l'ha auscultat ho ha fet sense aturar-se massa temps pels "baixos" (menos mal perquè Manolo estava preparat per picar-li el cap). Els ha dit que estava molt bé i li ha donat l' alta, però que segueixin donant-li les píndoles de color verd una temporada.

I així "pel reves" ho van fer. Van tirar les píndoles per l'aigüera.

Manolo ara tots els matins es desperta cantant "La Marsellesa". (El logopeda francès li va ensenyar abans de marxar cap a les frances. Era molt bo lo condemnat).

- Veus Primitiva com no mos cal gastar diners en veterinaris, natros sabem cuidar molt bé de les nostres mascotes .

- No cal que ho digues germana, som molt bones en estos menesters (diu mirant al gat) Tat que sí, Mozart?

El gat ho està escoltant i encara que no entén res, ha detectat algo sospitós a la mirada de Secundina que no li agradat. Lo gat també veu coses? Perquè penseu que te set vides un gat? pos perquè intueix moltes coses que natros no veiem.( Ai mare! això vol un altre capítol).

Pode ser si,ou pode ser non. ¿Quen sabe? Todo é posible. Ata a próxima vez. ¡Adeus!.

(Ja han sortit los "gens gallegs").

Escrits Pilar Murall Moreira

Les Germanes Mesnosigue