Capítol 10

Setmana Santa

La setmana Santa

Aquesta setmana les germanes Mesnosigue la viuen de diferent manera, Primitiva és molt tradicional i la viu en molta devoció, en canvi Secundina és tot al inrevés; ella diu que no cal portar les coses a tal extrem i argumenta uns fets molt interessant que porten a pensar:

- Jesús va venir aquí a ensenyar-nos a viure amb pau, amb respecte i germanor i no va dir res de sacrificis, misses i rosaris, això és un invent del clero per a tenir-nos baix control; així que no em vinguin en drames. (Opinió de Secundina mol respectable)

I va continuar:

- Jesús va viure la vida amb alegria, ensenyant a estimar al pròxim com a natros mateix i va dir: estimat primer a tú, de lo contrari no pots estimar als demés. (Això ho ha après enseguida). - Els pintors el pinten trist i melancòlic, però ell era alegre i simpàtic, ple de goig i de vida, ho regalava a tots aquells que l'escoltaven i el van matar per la incomprensió total i absoluta d'uns homes amargats, tristos i envejosos.

(Després que ja em entès perquè la Setmana Santa no li agrada massa a la nostra amiga, continuaré amb lo relat que és bastant interessant).

Diumenge de Rams

- Secundina, ja estic preparada per anar a Missa, vols un branca d'olivera per a beneir? Li pregunta Primitiva a sa germana.

- No cal, no necessito un arbre per a beneir. Però sa germana va endossar-li una branca d'olivera sí o sí.

Van entrar a l'Església, estava de gom a gom, van buscar un banc a prop del Altar Major. Primitiva no es vol perdre cap detall de la Missa de Rams. Es van seure a un banc on hi havia un xiquet en un palmó enorme. Secundina va dir a sa germana que foren a un altre banc, allí hi havia mols crios en palmons monumentals i algun aniria al seu cap. Acabat de dir això lo xiquet del palmó "considerable" li arrea una "palmetada" al mig del cap i li fa saltar les sivelles de Swarovski que duia enganxades al monyo i de l'empaitada li van sortir disparades al banc de davant on hi havia dos xiquetes que les van arreplegar i se les van “embutxacar”.

Quant Secundina "innocentment" va dir-los a aquelles criatures "tendres i boniques" que li tornessin les sivelles que eren d'ella. Li van contestar amb mirada agressiva: - Natros les hem trobat primer, són nostres!

Secundina va sortir de la missa de Rams maleint a les xiquetes i a la mare que les va matricular perquè damunt la mama de les xiquetes no va donar importància i en una gran rialla va dir-li: - Estes xiquetes són molt seves, tot lo seu és seu i tot lo nostre és seu també. Je, je, je, je. I es va quedar tan ampla.

Va callar per no moure "gresca" i va tenir que aguantar la rialla fotedora de la mare de les futures "furtadores”.

La missa va transcórrer amb lo guirigall dels crios entusiasmats en los rams, batin-los a dreta i esquerra.

Va arribar lo moment de la benedicció i Primitiva emocionada com una xiqueta de cinc anys va aixecar la branca d'olivera tot lo que li donava de si el seu braç; però sa germana, pensant en los "Swarovski", no estava tant emocionada, encara que també va aixecar el braç, una mica menys que sa germana.

Lo mossèn va beneir les palmes i tot va tornar a la "normalitat".

Dijous Sant

Aquest dia és molt important per a Primitiva, anirà a la Processó del Silenci i vol que sa germana l'acompanyi, pensa que li anirà bé perquè últimament està mol díscola i desenganxada de les "Santes Tradicions". Aquest matí no ha volgut anar a visitar els monuments i Primitiva li pregunta si vol acompanyar-la esta nit a la processó.

- Ves-hi tu! Contesta Secundina. - Jo em quedo mirant la tele, fan una peli de romans on surt Charlton Heston i ja saps que m'agrada molt.

Després d'aquesta contestació, Primitiva va demanar als de "Dalt" que ajudessin a sa germana perquè en lo camí que portava, acabaria condemnant-se per tota la eternitat. (Pobra dóna quin conflicte)

(Continuem que encara no s'acaba).

Divendres Sant

- Al menys esta tarda aniràs a la processó de les Magdalenes?

-I tant que si. Contesta Secundina.

-Menos mal! Diu Primitiva alleugerada.

- En dos ciris a les mans encesos i descalça en una cadena lligada als peus... Vinga dona!.

- Te condemnaràs! El dia que et presentes davant de Sant Pere i et pregunti si has sigut una bona cristiana; què li contestaràs eh?

- Pos la veritat, li diré que he fet tot lo que Jesús va predicar: que siguem bona gent, que ajudéssim als nostres germans, siguin del color que siguin, que respectem la Natura i cuidem dels animals, que són los nostres germans petits, que no ens creguem tot lo que ens diuen i escoltem lo nostre cor, que és l'únic que no enganya; que siguem feliços sense fer mal a ningú i quant abandonéssim aquest món ho féssim amb les mans plenes de goig i felicitat. No va dir res de sacrificis ni fustigaments.

- Xica Secundina! Dit així, fins i tot m' agrada com sona.

---

El lector: Però va anar a missa de resurrecció o no?

L'autora: Sí, aquí sí. Ella és de celebracions i disbauxes. Van celebrar la Pasqua de Resurrecció com Déu mana, menjant-se la tradicional mona de sis ous. Secundina celebra la Pasqua com una bona cristiana; i com diu ella, aquesta part de la setmana és la vertadera. Jesús va venir a aquest món per portar-nos als humans amor i pau; i sobretot per que cada dia celebrem la vida amb esperança i alegria.

El lector: A mi també m'agrada aquest final.

L'autora: Pos ja som dos.

Escrits Pilar Murall Moreira

Les Germanes Mesnosigue