Capítol 1

Primitiva i les seves cabòries

Déu meu senyor! que soles estem! ens queden tres afaitades, no tenim fills, tan sols tenim nebots i ens volen per a treure'ns els diners i res més.

- Que’t passa? No et trobes bé? li pregunta sa germana. Ja et vaig dir que no mengessis fesols per la nit, ara tot son mals estars i espetecs (mai millor dit). Pren-te un boriol, que t'anirà be.

- No és això Secundina, estic trista perquè estem mol soles, no tenim a ningú que es preocupi per la nostra salut.

- l perquè s'han de preocupar? si estem fresques com una rosa. Vaja preocupació tens tú sense caldre. A més! no estem soles, tenim a Mozart.

- Quines coses dius. Jo vull dir que no tenim en qui parlar, Mozart no parla, no més maula, diu Primitiva tota compungida.

Secundina, s'ha quedat sorpresa pel que ha dit i ha pensat solucionar la tristor de sa germana però no sap com; però alguna cosa farà, no pot veure-la de cap a caiguda. Rumiant com, i de quina manera pot ajudar a sa germana, Secundina passant per davant d'una botiga d’animalets ha vist un lloro que li ha agradat i ha entrat a preguntar.

- És una Myopsitta monachus. Ja veu que és molt exòtica, li agrada estar en companyia i és molt parladora. L'últim amo que va tenir me la va portar aquí perquè li van clausurar el bar per motius "polítics" . Ens va dir que era molt important per ell que fes cap a una bona casa. A ser possible de gent decent i honrada.

- Així m' assegura que parla molt?

- Com "fetge en brases".

- D'acord. M’ho embolica per regalar.

- Dona! com a molt li puc posar un paper de regal per damunt la gàbia, perquè és molt sensible i es pot deprimir.

- No foti! Precisament la vull per a que animi a ma germana, no per que la remate.

- D'això no es preocupi; és l'alegria de la casa, però es clar, no li agrada estar a les fosques.

- Quant val? Pregunta Secundina,obrint el moneder..

- Cinc-cents euros! Ha de pensar que no és qualsevol cotorra, és una Cotorra Argentina.

- Mon dieu, si cher que ça! (traducció aproximada: Cony que car!), però, tot sigui per que sa germana s'animi.

- Secundina es presenta a casa amb el "regal" en la convicció de que s'animarà… I ha encertat.

- Però!? Si és una cotorra! Oh! que mona! I dius que sap parlar?

- Sí, digue-li alguna cosa, ja veuràs.

- Hola guapa! diu primitiva, mirant a la cotorra amb ulls tendres.

- L'au que és molt llesta, ha vist la bona intenció de Primitiva i ha repetit a tot pulmó: hola guapa! hola guapa! i s ha posat tota estarrufada.

Primitiva s'ha quedat prendada de l’au i sa germana ha vist que els diners que s'ha gastat han estat ben empleats. I ara, ja estan les dos germanes contentes.

Ha passat un mes desde que la van adquirir, i tot va com la seda. La Myopsitta monachus ha entrat a la casa de les Mesnosigue amb el peu dret. Cada dia, Primitiva li ensenya paraules noves i aquesta nit ve a sopar mossèn Aquilino i la presentaran oficialment.

Però hi ha un membre de la família que no està tan content: Mozart, el gat. Ha vist que desde que la cotorra ha entrat a formar part de la família a ell l'han deixat en segon lloc i això pera un "chat commun" (gat de barri baix), no li ha fet cap gràcia. Ell es considerava la La prunelle de ses yeux (traducció: La nineta dels seus ulls). Però arribat una cotorra excèntrica que parla en accent argentí i la desbancat.

Porca misèria! diu lo gat, tot compungit.

- Hola guapa! hola guapa! li ha contestat la cotorra.

- Ha vist pare com parla?

- Si ja veig que és molt intel·ligent, diu el mossèn atansant-se a la cotorra per veure-la millor, i clavant-li la mirada.

La Myopsitta monachus no li ha agradat aquell home vestit de negre i de mirada rara. Això és la conclusió que ha tret la cotorra al primer cop d'ull i li ha soltat una irreverència descomunal. - Tun "parre"! Tots s'han quedat a quadres, sobretot Primitiva.

- Pobreta! És molt sensible, diu ella, pera treure ferro a la irreverència perquè no cal ser molt expert en Myopsittes; pera vore que a la cotorra no li ha caigut bé el mossèn.

- Anem a sopar, que si no es gelarà, diu Secundina abans no torni a obrir el bec la cotorra sacrílega.

En son demà, les germanes comencen a fer-li preguntes a la cotorra per a vore que els contesa, però l'au no diu res irreverent, tot el contrari, ha après paraules noves que les sent dir a les germanes tots els dies com per exemple: ostica, cony, calla, fotre, collona, redéu i punyetera. Tot normal. Estan estranyades, per lo que va dir l'altra nit al mossèn .

Qui verdaderament estava content era Mozart. Per fi la "gallina exòtica" cauria de la banqueta, i tornaria la normalitat. Miauuuu, miauuuu, marramiauuuu!. I així estava d'emocionat però va durar poc; va veure que les germanes continuaven passant d'ell i abocant-se en carinyo i tendreses a l'au del dimoni. Però qui espera i te paciència al final arriba el premi).

Avui tenen la visita del seu amic Fenici, l'alcalde. Els ve a portar uns documents que li tenien demanats feia temps i de pas xerrar una mica perquè tenen molt bona amistat.

Quan ha entrat al salon i a vist la cotorra s'ha atansat i ha dit.

- Jo conec esta cotorra! la tenien al bar Got i Gavinyets (L'havien clausurar feia dos mesos, per "contraban" de tabac, i begudes). Esta cotorra avisava al amo quan venia la poli, estava molt ben ensenyada; té molta habilitat per a reconèixer a la gent tan sols per veure com va vestida.

Llavors va ser quan la Myopsitta monachus va cridar:

- la pasma! correu! la pasma!.

- Però que llesta es! m'ha reconegut, va dir Fenici tot emocionat. I la cotorra va afegir per si a cas: - Ton "parre"!

Les Mesnosigue van pensar que haurien de ensenyar bones maneres a la cotorra i ara que sabien que venia directament de l'ampa no els va fer cap gràcia. Buscaran un expert per a que li ensenyi a parlar bé.

Mozart estava contentíssim i va pensar que havia arribat el moment de la venjança contra la pularda parladora, però no sabia que les germanes no tenien cap intenció de abandonar a la cotorra. Primitiva estava molt contenta amb la seua nova mascota i va decidir posar-li un nom, això de dir-li cotorra ho trobava molt impersonal i pensant quin nom li aniria bé, un dia va dir: - Ja està! li posaré Loreta.

Primitiva tota emocionada va anar cap a la cotorra i li va dir: Bonica, que t'agrada el nom?.

- Ton parre!

Secundina li diu a sa germana: com vols que li agradi este nom tan hortera.

Mentrestant el gat que estava observant la situació, quant va sentir el nom; es va posar a fer coses rares, com si s'ofegués. - Que li passa al gat? Està encanant-se, mira-li si s’ha tragat una espina d’abadejo, que són molt traidores.

- No era cap espina, que va! era un atac de riure" al sentir el nom que li posaven a la "gallina turuleta". Perquè la cotorra, no era tal.

Quan la van portar al veterinari pera que li fes un reconeixement; Dr. Golondrino Passerell li va dir que la cotorra era un mascle. Ja li va dir el venedor de la botiga, que era mol susceptible aquella "Myopsitta monachus".

Escrits Pilar Murall Moreira

Les Germanes Mesnosigue