Capítol 6
Lo meu home, lo paraigües i Movistar
Era dissabte al matí i plovia molt. Jo estava preparant un pastís perquè venien mons fills i mons néts a dinar. Lo meu home, com estava avorrit com una ostra, es va oferir voluntari per anar a comprar el pa. Abans que marxes li vaig dir que prengués el paraigües.
Jo vaig continuar fent lo pastís, però no em vaig treure del cap que lo meu home s'havia posat les sabates més velles per a que no se li mullessin les noves i tenien les soles desgastades. I en aquest pensament em vaig quedar i quant tot just estava en les mans posades dins la massa (mai millor dit) va sonar el telèfon... Ara no puc contestar (vaig pensar).
I vaig continuar amassat. Però al cap de dos minuts va tornar a sonar el telèfon i em vaig posar nerviosa. No podia deixar lo que estava fent, perquè estava en perill l'èxit del pastís i vaig continuar remenant la massa.
Però un altre cop va sonar el telèfon. I llavors em vaig posar a pensar... A veure si ha caigut i ara està al hospital en lo cap obert? (Soc dramàtica per naturalesa).
Vaig treure les mans de la massa i vaig decidir contestar al telèfon.
- Diguem?
...Silenci sepulcral.
- Diguem?
...Més Silenci.
Un soroll metàl·lic se sentia a l’altre costat del auricular. Semblava lo tic tac d'una bomba d'oxigen. Se’m va glassar la sang.
- Ai Déu! Què ha passat? Diguem algo per favor!
Res de res, mutis total, allí tan sols se sentien uns clics i clecs metàl·lics que 'm posaven els pels de punta. Van ser dos o tres minuts però em van semblar hores.
Quant tot just estava a punt de caure estesa per l'estrès, vaig sentir una veu pel telèfon que deia:
- Bon dia, som de Movistar.
- Però, què m'està dient vostè? Vol fer el favor de posar-me en lo metge, vull saber com està lo meu home, que segurament no pot parlar per les lesions que li ha produït la caiguda.
- Senyora, no sé de que em parla, jo soc tele-operadora de Movistar i li estic fent una oferta de Fibra Òptica que és una passada, cregui'm.
Com que estava atabalada i en shock, pos vaig fer una interpretació equivocada de lo que em deia aquella xica. Vaig imaginar al meu home estès a un llit del hospital en una vena als ulls.
- M’està dient que és greu i que s’ha quedat cec de la trompada?
- Déu meu! Per favor, vull parlar en l' Oftalmòleg ara mateix!
- No senyora, està confosa, li estic parlant de la Fibra Òptica. Si la contracta avui podrà gaudir-la tres mesos gratis.
- Que vol dir? Que em costarà diners l'estància a l’hospital del meu home? (I vaig continuar dient). Tota la vida he pagat religiosament a la seguretat social i ara em volen cobrar diners. Són uns lladres vostès!
- Senyora no es posi així, si no l'interessa l'oferta, en dir que no, pos ja està. Jo li estic oferint Fibra Òptica perquè esta primavera estem fent una oferta especial.
- Això no ho puc aguantar més. Vull parlar en lo metge ara mateix i cregui'm; penso denunciar-los.
Vaig interpretar que lo meu home estava a les últimes. Quin mal rato vaig passar.
Quant estava veient-ho tot borrós i a punt de perdre l’oremus del disgust, es va obrir la porta de casa i va entrar lo meu home xop fins a dalt i remugant perquè s'havia mullat les sabates preferides. Millor no comento lo que va passar desprès.
Tot va ser culpa d'ell, per no haver-se emportat el paraigües, per posar-se aquelles sabates de la sola desgastada i de Movistar que em va confondre.
Per cert la tele-operadora va continuar fent-me ofertes (ella també estava confosa pobra) i és va queda parlant tot sola.
Sempre he dit que los tele-operadors no tenen la culpa perquè són uns manats i damunt cobren poc. Però a les companyies telefòniques els hauríem de denunciar perquè són agressius, impertinents e inoportuns. Gràcies a natros, los humils consumidors, s'han fet rics.
- Avui diumenge tres de Juny, són les vuit i quart del mati ...
Rinnnng... Rinnnng....
- Diguem?
- Som de Jazztel, tenim una oferta fantàstica per vostè que no es pot perdre...bla,bla,bla,bla.
- Sense comentaris.
Escrits Pilar Murall Moreira
Sobre ella
