Capítol 4

Los amics, com los volem, i los parents...

Ja ha arribat l'estiu i sembla que ens renovem. La vida és més amena i divertida. Podem anar a la platja a prendre lo bany i gaudir dels dies llargs i els sopars a la fresca. Anar de viatge en este temps és un plaer perquè estem segurs que no ens plourà, ni mos quedarem rient per culpa del fred. Quina meravella! Però...

L'alegria a casa del pobre no dura molt. Sempre hi ha d'haver algun contratemps. Una trucada per telèfon trenca l'harmonia del moment i anuncia tempesta. Los cunyats venen a passar uns dies a casa.

De moment això et gela la sang, però lo teu home s'ha posat molt content, vindrà sa germana que fa un any que no l'ha vist. Tu et resignes quan justament teníeu preparada la maleta per anar a Múrcia una setmana. Tots el preparatius se'n van a prendre pel sac, no t’ha fet ni punyetera gracia, però fas lo cor fort, comprens que és sa germana i et resignes .

Ja han arribat. I ara què? No s'acaba la cosa aquí. Venen acompanyats. A part de les maletes, porten una parella d'amics en un gos enorme, que per circumstancies evidents, no han trobat cap lloc on los deixen quedar en un gos com aquell. Ma cunyada, com és tan servicial i amiga dels seus amics ha pensat que podrien quedar-se a casa nostra fins que trobessin un hotel al que admetessin a Troski (lo gos).

A mi em va caure l'ànima als peus, però al meu home li va encantar l'idea, i a lo gos també. És un fervent admirador dels cans, siguin de la raça que siguin i quant més grossos millor.

Es pot imaginar el quadre. Lo més fort de tot va ser la disposició tan bona que va adoptar lo meu home per a dormir los pròxims dies. Ara boreu.

Los cunyats a la nostra habitació (gentilesa del meu home). Los amics al sofà llit, que tenim per als invitats. I natros al matalàs inflable de plàstic que tenim per quan anem a la platja. Lo gos, al balcó.

Com només hi ha dos habitacions a casa, pos natros vam dormir a la sala d'estar on esta lo balcó i com feia molta calor, estàvem en la porta oberta de la balconada. Lo gos, com que estava agraït pel lloc que li havíem cedit, pos l'animalet es passava les nits en lo cap damunt dels meus peus, cuidant que ningú em fes mal. (Es l' interpretació que va fer lo meu home del fet). Com que jo tenia l'esquena entumida de dormir malament, vaig voler imaginar-me que seria qüestió de pocs dies... Gran error.

Al dia següent mentre estava a la cuina preparant los esmorzars vaig sentir que comentaven algo sobre hotels i jo vaig interpretar que havien trobat un lloc per a la parella d'amics i em vaig alegrar. Però no. El meu home els havia invitat a quedar-se, dient que als hotels no els acceptarien al gos. Me va caure la tassa del cafè a terra.

Com va acabar tot allò? Pos ara veureu.

Em vaig enamorar de Troski.

Ospedre!

Resulta que com jo estava deprimida i feta pols, es veu que l'animalet va intuir que em passava alguna cosa i es va compadir de mi i un dia que jo estava emprenyada com una mona i a punt d’explotar, l'animalet es va posar al meu costat mirant-me en cara de: Ho entenc, és inhuma lo que estàs passant i assegut al meu costat, mirant-me en cara de comprensió i en aquella mirada tant tendra que 'm va arribar al cor i em va emocionar. Lo gos era l'únic que m'entenia!

Des d'aquell dia me'l vaig afillar. Va ser lo meu amic del ànima. Va ser tan fort lo lligam que vam tenir los dos, que los dies em van passar molt més entretinguts. Quant van marxar, em vaig acomiadar en llàgrimes als ulls.

La família del meu home i els seus amics van quedar súper contents de l'acollida que van tenir per la nostra part i van prometre’ns que tornarien. (Espero que més tard que pronte).

Encara no entenc perquè aquell gos enorme va connectar en mi, i jo vaig connectar amb ell.

I ara entenc a un que va dir: "Los nostres companys perfectes, mai tenen menys de quatre potes"

Escrits Pilar Murall Moreira

Sobre ella