Capítol 8

Reunió Especial. Nou Conserge.

REUNIÓ ESPECIAL

Avui al despatx de L'Alcalde de Rocadura del Camp, estan reunits en caràcter urgent la consellera Da. Alfonsina del Vallperdut de Recursos Humans, el cap de policia D. Severo Malespusses del Prat i el senyor Alcalde, el Il·lustrissim D. Fenici Malcarat i Carabassa.

L'assumpte que tracten és molt delicat:

- Però això és una mala idea Fenici! Aquest xicot és un delinqüent. Com vols contractar-lo com a conserge?

Severo està trasbalsat pensant que tindran de conserge a un jove conflictiu, que comparat amb ells, eI "Tocalou", lo "Golafre i el "Filiprim", que són uns seminaristes...

- No ho podem permetre Fenici! Com se t’ha pogut ocórrer aquesta mala idea? Sempre has contractat a gent "normal”.

Alfonsina no dóna crèdit a lo que els està dient L'alcalde.

- Pos perquè no he tingut més remei que acceptar-ho. És un "recomanat", ni més ni menys que per mossèn Aquilino. Mossèn Aquilino em va dir que teníem el deure moral de donar un cop de mà a un ànima descarrilada i si el xicot és així, és perquè ningú li ha donat una oportunitat per a que pogués canviar de vida. Mes aviat la vida li ha donat cops. Aixi és que hem de tenir paciència i ajudar al noi en tot el que pugem. També em va dir que si no l'acceptem, ens ex-comulgarà.

- Ospedre! Diu Alfonsina.

- Collitons! Diu Severo.

- Pos això! Diu Fenici.

A les nou menys un minut entra al Ajuntament com a nou conserge Ramón Buscavides. Tot un personatge. El seu aspecte és tot el contrari del que es podria pensar d'un "fulano" com ell, és alt i prim, vesteix normal, com d'un noi de la seva edat. Porta els cabells de punta i engominats i va perfumat amb una bona colònia, es nota que és cara (L'ha hagut de "fotre" d'algun super).

De moment, tot normal, però Alfonsina per si o per no, ha posat la seua bossa a l’armariet del seu despatx tancat a cal i canto i s'ha guardat la clau a la "pitrera".

PRIMER DIA DE RAMON

Tothom està a I’aguait del nou conserge; no les tenen totes. Tots s'han posat la mà a la cartera, però fan com si fos tot normal i continuen treballant com si res. El noi ha entrat tot somrient i ha dit:

- Bon dia companys! Que; treballant? Vaig a parlar amb el "Mister", a veure quin càrrec em dóna.

- Ostic tu! Mos ha tractat de companys. Res més lluny de la realitat. Comenta l'edil d'economia Oleguer del Punytancat.

- Ja se sap, aquí estem plens "d'enxufes", un més no importa. Diu Bonifaci d’Esquena Ampla, funcionari de l’Ajuntament.

L'edil de Disbauxes i Festes, Restitut Capsigran del Hort, li ha contestat: - I tant! Aquí hi ha molt "d'enxufisme submergit". Mirant-lo de dalt a baix. Pos també és un altre “enxufat”.

Mentrestant...

- Bon dia Mister, ja veu que he sigut puntual. Li vaig prometre al mossèn que compliria amb vostè. Ell és com si fóra mun pare, que per cert, no sé qui és. Però si algun dia me'l trobo davant meu, li rebentaré el cap per haver-me abandonat a mi i a ma mare.

- Què vol que faci "Mister"? Si he de trencar les cames algun tio digueme-ho i aniré a fer-li una "visita de cortesia". Jo per vostè faré el que calgui. M’ha donat l'oportunitat de demostrar qui soc, li estic agraÏt. Li serè lleial hasta la mort.

- Mira Ramon, diu Fenici sorprès per les paraules del noi. - En primer lloc; jo no soc Mister, jo per a tu soc D.Fenici o senyor alcalde. No vull cap acte bel·licós ni delictiu; et limitaràs a fer encàrrecs, portar-me el cafè o el que sigui menester. De moment aixà serà tot. Més avant, ja veurem.

Pos la consellera Alfonsina, està pensant Ramon, en va trencar algun d'os I'altre dia a l pregó de festes a cops de bossa. Esta dóna té lo que ha de tenir. És la meva heroïna. Em cuidaré de que no li passi res dolent. És Ia única que m’ha donat la benvinguda a l’Ajuntament. Això no ho oblidaré mai.

Ramon estava emocionat d'haver entrat de conserge. Farà tot el que el "Mister" li digui, encara que sigui portar-li lo cafè al llit o dirigir-se a ell dient-li D. Fenici. Això sempre li ha costat. No sap tractar de vostè a ningú, perquè no hi ha cap home dels que coneix que se ho mereixi. Però les coses no sortiran tant bé com ell es pensa...

LA BOSSA D'ALFONSINA HA DESAPAREGUT.

La consellera estava sumament preocupada; li havia desaparegut la seva bossa i lo més greu és que havia tret mil euros del caixer feia una hora.

- Jo l'he posat com sempre al armariet i no està. Me I'han robat! Qui ha pogut gosar fer-me això a mi?

- A veure Alfonsina, no et poses nerviosa; pensa en lo primer que has fet aquest matí quan has entrat al despatx i on has deixat la bossa? Podria ser que avui I'hagueres canviat de lloc. No seria la primera vegada que ho fas. Diu Fenici.

- Senyoreta Alfonsina, aquí a I’Ajuntament no ha entrat ningú perquè encara estan les oficines tancades i no podem sospitar dels oficinistes.

Severo, el cap de la policia intenta calmar a la consellera, però Alfonsina continua dient que ella està segura de que la bossa l’ha posat a l’armariet.

- Es clar que pensant-ho bé, el nou conserge, Ramon Buscavides, és I'únic que és nou aquí. Comenta Severo.

- Ell ha sigut! Diu Figatova, lo nebot d'Alfonsina.

- Un moment Avelardo, aturat; no podem acusar-lo sense proves. Farem un escorcoll per la seva taquilla i mirarem si té amagada la bossa.

- Pos sí! Ara hi aniré! Deixem demostrar que tinc raó! Este paio no em fa gens de gràcia.

Se'n va correns per veure si enxampa en les "mans a la bossa" de sa tieta al recomanat del mossèn.

No feia ni mig dia que estava Ramon a l’Ajuntament i ja donaven tots per suposat que era ell el que havia robat la bossa d'Alfonsina. Però ella estava convencuda de que el noi era innocent. Era molt maco i ben educat. Avui quan havia entrat per primer cop a I'Ajuntament, I’havia saludat i li havia donat la mà. Ella s’ha posat roja perquè un noi com aquell I'havia tractat com si fóra una marquesa. Vaja, que s’ha quedat prendada i en la boca oberta.

Avelardo a entrat amb sigi-lo dins al quarto de les taquilles i s’ha encaminat cap a la de Ramon. Pero mira tu per on la del pressum-te lladre estava tancada amb clau. Els demés no se la tanquen mai. Són molt confiats.

- Ja ho dic jo! Este paio porta males intencions. Ha seguit a la tieta i ha vist que treia diners del caixer. L'oportunitat de fotre-li els quartos se li ha posat en bandeja. Serà mamon!

Avelardo ha agafat un martell i un escarpí per obrir la taquilla. Amb el soroll que feia (ha sigut molt poc delicat el noi) el nou conserge ha anat cap allà i quan ha vist el quadre, se li ha tirat al damunt agarrant-lo pel braç

- Què fas tio? Aquesta és la meva taquilla! Em vols robar? .Només em feia falta trobar un lladre dintre I’Ajuntament. Ja me ho havien dit que els lladres de vegades estan als llocs menys inesperats.

- Treu-me les mans del damunt i obre la taquilla! Lladre! Has robat la bossa de ma tia!

Això ja va ser massa per a Ramon; li ha dit lladre i que ha robat a la consellera! La dóna que li havia donat la benvinguda. Va treure tota la mala llet que tenia dintre i quan li anava a donar una pallissa al tros de lluç aquell, entren dintre del quarto, Fenici, Alfonsina i Severo espantats per lo que estan veien i sentint.

- Ramon! Deixa'l anar; solta-li el coll; no la cagues el primer dia!

- Què esta passant aquí! Diu Severo cridant fort.

- Ell és lo que ha robat la bossa a ma tia!

- No és veritat! Soc innocent!!!

- Això ho dieu tots els delinqüents quan vos enxampen.

- Calla Avelardo, deixa que parli. Diu Fenici.

Llavors Ramon diu: - Vostè Fenici creu que jo el primer dia de treball he de ser tan desagraït que robi a una companya de feina? Que a més, és una dóna que admiro, perquè és I’única que m’ha donat la benvinguda quan he posat el peu a l’Ajuntament i m’ha rebut com a un company més?

- Home Ramon, dit aixi crec que no has estat capac.

- Jo tampoc crec que este xicot m'hagi robat. He tingut mol bona impressió quan ha entrat a l’Ajuntament aquest matí i no m'equivoco mai a les primeres impressions.

- Pos obre la porta de la taquilla i demostra que ets innocent. Diu Avelardo cansat de sentir tot aquet rotllo a sa tia.

En aquest moment fa acte de presencia la dóna de la neteja en la bossa d’Alfonsina a la mà.

- Ah! Està aquí Alfonsina! Menys mal. Fa rato que la busco per tot I'Ajuntament. Quant he anat a netejar el lavabo, he trobat la seva bossa dintreI'escusat. Es veu que se l’ha deixat allí oblidada. La senyoreta Alfonsina té molt mala memòria. Haurà de prendre cada dia en dejú unes quantes panses i veurà com li anirà bé per a la memòria. Bon dia a tots, jo ja m'en vaig cap a casa que se m’ha fet tard buscant-la senyoreta Alfonsina.

Tot ha acabat com havia de ser. Ramon està content de que s'hagi resolt aquest cas que per poc es carrega el "mort". Avelardo s’ha hagut de disculpar per la seva equivocació, cosa que li ha rebentat, tot i que pensa que tindrà ocasió de demostrar que Ramon és un delinqüent perillós

- Jo no m'equivoco mai; ja caurà en desgracia algun dia i em tindreu que donar la raó. Diu Avelardo tot airat.

No sabem si Avelardo Figatova del Vallperdut podrà demostrar algun dia que Ramon és una mala persona. Jo ho dubto, però això serà un altra història.

Piluca Mesnosigue i Capcuadrat

Escrits Pilar Murall Moreira

Rocadura del Camp