Capítol 4

Pregó de festes

Aquest matí al nostre poble, ha ocorregut un fet que ningú s'esperava i que portarà cua. Estava l'Alcalde donant lo pregó de festes desde el balcó de l'Ajuntament quant uns exaltats han començat a increpar-lo dient-li que era un aprofitat, un cara dura i més coses que em callo per educació. No era el moment ni el lloc per fer-ho.

L'alcalde que té un prompte bel·licós i poca paciència, no se ho ha pensat dos vegades; ha sortit del balcó i s'ha encaminat escales avall emportant-se tot allò que se li posava al davant. Una persona que per poc s'emporta ha sigut la Regidora de Recursos Humans, Alfonsina del Vallperdut. Al veure al sinyó alcalde fora de si i coneixent-lo com el coneix, ha pensat actuar abans no fós massa tard.

Quant ha arribat baix al carrer, Fenici ha tret pit i s'ha encaminat cap al grup de exaltats dient-los.

- Ara què eh?! Sou molt valents, però ara que estic davant vostre, perquè no me ho dieu a la cara eh?! No teniu lo que heu de tenir, covards!!!

Com ja es pot imaginar, la cosa en lloc de calmar-se es va escalfar. Los amics dels exaltats van començar a llençar productes agrícoles que portaven dins d'uns saquets (preparats per a l'ocasió): Tomates, ous podrits, enciams, cebes, pastanagues, etc.

Fenici al veure que la direcció inequívoca de les verdures era directament cap a la seua persona, es va apartar i van impactar sobre la Regidora de Recursos Humans que tot just estava al darrera intentant calmar-lo. (Pobra dóna, va veure que havia sigut una mala idea).

Allò va ser una batalla campal. L'alcalde s'havia envalentit al veure que la primera llençada de viandes agrícoles havia errat. Però Alfonsina s'havia encès com un lluquet al veures plena de tomata. Llavors li va sortir la "mala llet" que tenia guardada i va començar cridant a tot pulmó:

- Fenici fote’ls-hi fort!!! Matxaca'ls!!! Mataaaals!!!

En aquest moment la gent al veure a la Regidora prenent partit de la baralla van parar tots mirant-la estranyats . Passat lo moment de la sorpresa van continuar com si res. I ella va continuar donant puntades de peus a diestro i siniestro i cops de bossa, que també en va donar molts (hauria de portar algo contundent dintre, perquè tots s'apartaven quant l'aixecava a l’aire). Ningú imaginava que una dona tan amable educada, sensible,i aparentment tranquil·la, amagués tant aferrissament i agressivitat.

L’endemà tothom parlava de la Regidora. Uns l'admiraven més, si cap; altres criticaven la seva actuació dient que no era normal aquell comportament per part d'una dona del seu "calibre".

Fenici la va felicitar i li va donar les gràcies per haver-li fet costat. Los periòdics locals es van fer ressò de la notícia, va arribar per tota la Península Ibèrica (inclòs Portugal).

Alfonsina no està molt segura de com va anar tot allò; en aquells moments no estava en los seus cabals. Quant va veure lo vestit de Pepita Jiménez (dissenyadora de moda) que estava tacat de tomata, ho va veure tot negre i va actuar contundentment.

Se li pot perdonar, no tothom pot arribar a comprar un vestit d'aquesta famosa dissenyadora. Ella va estar estalviant per poder comprar-lo; tot un any sense anar de Restaurant.

Lo lector: Lo nom d'aquesta dissenyadora Pepita Jiménez em sona a una novel·la de Juan Valera.

L'autora: Sí, aquesta dissenyadora usa aquest nom perquè ella es diu Maria Cristina Mevolgobernar i no es comercial; on va a parar!

Escrits Pilar Murall Moreira

Rocadura del Camp