Capítol 14
Olegaria Pocaempenta i els seus nebots
Són les nou i mitja del mati. La secretaria de D.Severo està afaenada buscant un document que no troba i pensa que si tingues un ordinador com Déu mana, no perdria el temps buscant papers pels calaixos de la Notaria. Però lo notari està a punt de jubilar-se i a estes altures no vol, ni pot canviar d'hàbits. Adelaida, la secretaria, no té més remei que aguantar-se i espera a que és jubili.
En tot això fa acte de presencia Olegaria, té cita amb lo notari. Li pregunta a Adelaida si ha d'esperar-se molta estona, està nerviosa. En aquell moment D.Severo, veu a la seua estimada amiga en cara de circumstancies i va a rebre-la.
- Bon dia Olegaria. Passa per favor. Ahir quant vam parlar per telèfon em vas deixar molt preocupat. Vaig notar que les coses no t' anaven mol bé.
- No ho saps tu prou. Estic preocupada. Fa uns dies que no em trobo bé i he decidit fer testament per si acàs. Ja saps que tinc tres nebots, i fins fa poc temps havia pensat en ells. Em venen a veure molt de tard en tard per demanar-me diners i ja m’he cansat de tanta cara dura. He pensat deixar los diners a qui verdaderament ho necessita i són Les Germanes del Sant Silenci.
- ¿Existeixen?. Es veu que si.
Olegaria li explica en tot detall los motius que ha tingut per a tal decisió, es posa trista veient que los únics nebots que té, no l'estimen, però és incapaç de dir-los res que els pugui molestar. Pobra dona, que bona persona és. Es mereix que les coses li vagin be.
Seguim.
Adelaida que aprecia molt a Olegaria li ha tocat lo cor quant ha sentit lo motiu per desheretar als nebots . I desprès de felicitar-la per la seua encertada decisió li ha donat un consell. Li ha dit que lo millor que pot fer es gastar-se els seus diners en lo que vulgui i no deixar-se prendre el pèl ni un dia més. Que provi de viatjar i veure món. Coneixerà a molta gent i farà noves amistats.
Olegaria la va escoltar amb molta atenció i va rumiar tota la nit lo que li havia dit i va arribar a una conclusió. Al mati següent va anar a l’agència de viatges. Va donar un cop d'ull per les ofertes i es va decidir per fer un viatge a les illes Canàries.
Los nebots quant se van assabentar que la tieta volia gastar-se los diners en viatges, van posar lo crit al cel i van decidir afalagar-la en tota classe de futileses, anaven tots els dissabtes a visitar-la. Van pensar que així recuperarien la seua confiança. Ells estan convençuts que quant mori la tieta heretaran un bon patrimoni perquè son los únics parents que té.
La pròxima excursió se'n va al Carib, però los nebots no ho saben i les propostes de futurs viatges les ha guardat a una lleixa del rebost entre llaunes de tonyina. No vol que els seus nebots u descobreixen. Ella va pensar que “ulls que no veuen”...Merda que xafen! (Perdó no he pogut evitar-ho).
Olegaria ara que ha descobert que hi ha una vida millor, s'ha dedicat anar de viatge i fer lo que li vingui en gana i sobretot ser feliç.
I lo que els nebots no saben és que los ha desheretat!
Ha fet uns quants viatges i concretament a les Canàries va conèixer a un Coronel del exercit (retirat) i han fet amistat. Van quedar en sortir i conèixer-se mes a fons. Los nebots no ho saben, Olegaria ho porta en secret. Déu mon guard que ho descobreixin i se’n vagi tot a norris!
Ells intueixen que hi ha algo en la tieta que els descol·loca, estan en la mosca darrera l’orella. Però ni per casualitat pensen que té una relació amb un Coronel retirat del exèrcit. Si s’assabenten que té nuvi, lo més segur és que intentaran persuadir-la.
Ai mare! Com acabarà tot això?
No ho sé, però que Olegaria té parella formal vos ho puc assegurar.
Al pròxim capítol ho descobrirem.
El lector: Sí, per favor, no em pot deixar amb aquest dubte, soc molt sensible.
Escrits Pilar Murall Moreira
Rocadura del Camp
