Capítol 13

Confessions d'Olegaria

- Ave María puríssima.

- Sin pecado concebida. Digues filla, de que vols confessar-te.

- Ai pare! No sé per on començar. Això que he de dir-li és molt greu. No m'havia passat mai. Jo que soc recta, sensata i cabal, no em podia imaginar que pogués fer algo així. Jo que sempre m'he prodigat en rectitud ,en...

- A veure filla, digues d'una vegada lo que sigui que vulguis confessar, però no em tinguis en suspens, perquè m'estic posant nerviós.

- L'altre dia sense adonar-me'n em vaig emborratxar.

- Ave María Puríssima! Què m'estàs contant? Tu tant recta, tant discreta; ets el mirall de les dónes de la nostra comunitat.

- Prou pare, no cal que remeni més la llaga, que ja em fa prou mal.

- Però filla! Això que m'has dit és molt fort i no és propi d'una dóna com tú.

- Mossèn, que no soc l'única que ha tingut un mal dia. Si jo li contés lo que veig cada dia dels seus feligresos, cauria d'esquena.

- Calla filla! No me ho diguis. Prefereixo no saber-ho. Però explica'm com va succeir per caure en un acte tan poc honorable.

- Pos miri, va ser lo dia de la boda de mon nebot; lo fill de Rogelia, ma cosina. Jo no estic acostumada a beure cava, soc més de vi blanc. Es veu que les bombolles del champagne em van pujar al cap. Tan sols havia begut dos copetes durant lo dinar, o a lo millor van ser tres, no me'n recordo prou bé. La qüestió va ser que quan s'estava preparant l'orquestra per al ball dels nuvis, em vaig adonar que el trompetista em feia l'ullet. Cregui'm pare! jo no ho hagués fet mai estant serena, però estava contenta, emocionada, feliç i sobretot sense complexes. I em vaig tirar de la moto.

- Què vols dir filla amb aquesta expressió?

- Pos vol dir que me'n vaig anar cap al trompetista sense pensar-ho i li vaig dir que volia ballar amb ell.

- Déu meu! I ell que va fer?

- Pos ja se ho pot imaginar. Lo noi tenia l'edat de mon nebot; més o menys. Em va dir que jo era molt simpàtica i que em semblava molt a la seua mama i estaria encantat de ballar amb mi. Li vaig preguntar si tenia novia. I el noi al senti que jo me interessava per la seua vida amorosa, em va soltar un rotllo de la seua novia, son pare i la mare que la va matricular. Em vaig desconnectar perquè no entenia res de lo que em deia i vaig gira cua cap a un altre lloc.

- Què vols dir, que encara van passar més coses filla?

- Sí,pare. No s'acaba aquí la cosa i ara ve lo més fort. En aquells moments estava baix els efectes del champagne i no sabia lo que feia. Vaig deixar-me portar per les emocions. Em vaig enfilar de cara al pare de la novia; pos vaig trobar que tenia el seu puntet. I vaig dir-li lo mateix que al noi trompetista. El sogre de mon nebot, que té molt bon humor, em va dir que estaria encantat de ballar en mi perquè estava cansat de tant de protocol i tanta tonteria. Va dir-los als nois de l'orquestra que volia sentir musica dels anys vuitanta, que per això els pagava.

- Lo demés se ho pot imaginar. Vaig ballar sense vergonya, desinhibida totalment i no tan sols ho vaig fer amb el sogre de mon nebot. Vaig ballar amb tot el que se’m posava al davant i que Déu me perdoni! perquè també vaig traure a ballar al mossèn que va casar a mon nebot i que estava tranquil·lament prenent-se una copeta de conyac. Em va dir que em prengués un cafè a veure si em baixava l'efecte del alcohol. I lo que son les coses, en ves de fer cas al mossèn vaig continuar ballant a tot drap. I vaig armar tal guirigall que em van anomenar "invitada de l’any" per la meua espontaneïtat. Van felicitar a mon nebot per l'atracció extra que van tenir amb la meua actuació.

- Quan van començar a desaparèixer els efectes de l’alcohol i vaig adonar-me’n de lo que havia passat, volia sortir depressa, però ja era massa tard. Ma cosina estava a punt de matar-me. Los demés invitats estaven admirats i preguntaven on havia après els passos de ball tan innovadors.

- Això em va deixar feta pols. Com havia pogut arribar a aquella situació per una o dos copes de champagne. Si en fa de mal l'alcohol!

- Pare! Vostè creu que tornaré a ser la de sempre i em respectaran o m'hauré convertit en "La Dama de les Camèlies".

- Dóna! No exagerem. Lo teu pecat no és greu, no crec que la gent t’ho tinguin en compte. Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra, va dir Nostre Senyor.

- Gràcies pare! Ara ja me'n vaig més tranquil.la, perquè feia dies que això no em deixava dormir.

- Ego te absolvo a peccatis tuis in nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti.

Amén.

Escrits Pilar Murall Moreira

Rocadura del Camp