Capítol 12

Confessions. Alcalde en perill.

- Ave Maria Puríssima.

- Sin pecado concebida.

- Bon dia Quitaria. De què es vol confessar santa dona?

- Més que una confessió és un clam! Lo que he descobert és greu i he pensat que algú ho havia de saber.

Mossèn Aquilino coneix a Quitaria desde fa molts anys. Ella és una bona feligresa i sempre que pot, ajuda al mossèn amb les seves aportacions econòmiques.

- Què pot passar que sigui tan gros que no ho pot dir si no és en secret de confessió?

Quitaria va posar los ulls en blanc i ajuntant les mans com si resés va relatar lo que havia succeït la nit passada:

- Ahir per la nit mentre portava al meu gosset a fer les seves necessitats vaig sentir una conversa de dos homes que 'm van donar mala espina; ara veurà perquè u dic. De moment no vaig conèixer qui eren perquè estaven d'esquena, però es van encaminar cap al arbre on tot just hi estava lo meu gosset pixant. Em vaig amagar darrera del l'arbre i vaig posar-me a escoltar lo que estaven dient.

- Quitaria això que va fer no és mol ortodox. No està bé escoltar les c converses de la gent.

- Ja veurà mossèn com vaig fer mol be quedant-me escoltant lo que deien aquells dos homes. Tinc una bona intuïció i mai me falla. Parlaven de que volien carregar-se algú i vaig intuir que és referien a l'alcalde.

- Quitaria! Això que diu és molt greu! Miri que per la nit todos los gatos son pardos.

- Mossèn jo tinc molt bona intuïció i una oïda molt fina. Fa poc temps que porto a l'orella dreta un sonotone de tal precisió, que sento fina a lo traginar de les formigues quan porten les viandes al niu. En això ja li he dit tot!

- I no creu que hauria d'haver-ho dit a les autoritats?

- Ai mossèn! Això va ser lo meu primer pensament, fins que un dels homes va aixecar la veu un to més alt i va dir: ha de ser aquest cap se setmana.

- Lo que va continuar dient, va ser una mort anunciada. Se’m va gelar la sang. Volien fer desaparèixer al alcalde.

- Per l'amor de Déu! Quitaria diguem d'una vegada, quí era lo fulano que parlava?

- Pos ni més ni menys que Demetrio (Conseller d'Economia). A l’altre home no li vaig poder sentir la veu perquè parlava fluixet, però segur que era el seu còmplice.

- Això no pot ser! Demetrio és amic de l’alcalde. Vostè ho va interpretar malament i a lo millor estaven parlant dels pressupostos d'aquest any; que tot s'ha desmadrat i estarien debatent temes polítics, que de per si ja són escabrosos.

- No mossèn! Tinc l'orella mol fina; ja li he dit abans. Estaven planejant com carregar-se al alcalde sense deixar cap prova. Perquè digui'm vostè que volien dir en això de: i si surt tot com tenim previst, el tirarem al riu. Això volia dir que es desfarien de la prova incriminatòria.

Mossèn Aquilino per un moment va dubtar, perquè la Quitaria era una dona incapaç de mentir i en aquells moments pareixia que li anava a esclatar la vena del coll per l' èmfasi que hi posava relatant los fets.

Després d'aquella conversa, el mossèn va pensar en anar al Ajuntament a veure a l’alcalde i després al cap de la policia, a veure si podia aclarir alguna cosa, perquè estava segur que Quitaria estava equivocada. La dona tenia molts anys, estava curta de vista i tenia molt temps lliure. Per més sonotone d'última generació que portava a l'orella, no podia haver escoltat amb nitidesa i precisió, la conversa que dos homes portaven darrera de l’arbre on ella estava apostada escoltant.

Lo mossèn va entrar a l’Ajuntament una mica nerviós. Aquest assumpte li donava mal de cap.

- Mossèn! Bon dia! Quant de temps que no hi posava els peus per aquí. (Va dir Avelardo, el cap de policia).

Això de que fa temps que el mossèn no hi posa els peus dins de l'Ajuntament, és veritat. Ell no combrega amb l'alcalde. Tenen idees oposades. No obstant, es respecten mútuament.

Quan ha entrat al despatx, Fenici, l'Alcalde, li ha donat la ma, l’ha invitat a seure i li ha ofert un cafè. Lo mossèn l'ha acceptat encantat. No sabia com començar perquè era evident que no estava acostumat a fer de detectiu. Li va preguntar si tenia previst sortir de la ciutat. Fenici va dir que si, tenia que anar a València per assumptes relacionats en política.

Llavors lo mossèn va aconsellar-li que no anés sol, perquè havia mol mala gent i podia passar-li alguna cosa.

- Mossèn! No aniré sol! M' acompanyarà Demetrio.

Déu meu! Tindrà raó Quitaria i el volen pelar?

Lo mossèn és va posar amb lo pitjor.

Vos preguntareu amics lectors com acaba tot això. Pos una mica de paciència, que la cosa es complica per moments.

Encara no sabem qui és el segon home que parlava amb el Conseller d’Economia i descobrir-ho serà la clau per a resoldre el misteri.

Lo mossèn desprès de parlar amb l'alcalde, va anar a veure al Cap de policia. Li va explicar les sospites que tenia (ometent qui va ser l'informador, això quedava en secret de confessió).

- Què m'està contant mossèn! Això no pot ser, no faci cas; són xafarderies. Vagui tranquil, el tindre al corrent de tot, em posaré a investigar-ho personalment a veure que hi ha de cert de tot això.

Quan el mossèn abandona la "Casa Consistorial" Avelardo surt corrent i s'encamina cap al Bar de Paco on hi ha un home esperant-lo. Per fer un cafè? ...pos no.

Avelardo s'atansa cap al home i diu. Hi ha filtracions, algú se n'ha anat de la llengua, hem d'avançar esdeveniments. De moment encara no han descobert res, he intentat desviar el tema principal. Tu prepara-ho tot aquesta nit quan se pongui el sol actuarem.

Són les deu de la nit, uns homes naveguen pel riu dalt d'una barca. Porten un fardell molt gros embolicat en un plàstic negre. Un dels homes porta una llanterna per a veure millor; la nit és molt fosca. Estan nerviosos i només fan que mirar a dreta i esquerra. Tenen por de ser descoberts en plena faena, han suat mol per pujar l'embalum dalt la barca, pesa molt.

- No m'imaginava que pesés tant. Diu un dels homes.

- Jo tampoc. Va contestar lo segon home.

- Pos ja vos ho vaig dir i no em vau fer cas. Haguérem hagut de posar los trossos en diversos sacs. Contesta lo tercer home.

- Prou de queixes! llancem lo fato d'una punyetera vegada que ja estic cansat de remar. Crec que estem lluny de mirades indiscretes. Va comentar l'amo de la barca, i quart home.

Lo soroll que va fer l'embalum al caure a l'aigua, va ser esmorteir per un crit esgarrifós que va sortí de l'altra vora de riu.

Al sentir que els havien descobert, van apagar la llanterna i remant a tota velocitat van arribar a l'altra part de riu. Quan van posar los peus a terra van desaparèixer del camp de visió de la dona que havia cridat des de l'altra vora del riu i havia vist com es desfeien del sac. Era ni més ni menys que Quitaria, que com totes les nits, estava passejant al seu gosset.

- Ho he vist tot agent! Eren quatre homes, portaven un sac enorme, l'han tirat al aigua i desprès han marxat corrents. Estic segura que dins del sac hi ha una persona.

- Senyora no es preocupi. Lo Mosso d'Esquadra intentava calmar a Quitaria que estava molt alterada .

- A estes hores no puc trucar al Cap, no seré jo qui el desperti per contar-li que una dona ha vist a uns pescadors traient un cirul del aigua.

- No el treien lo tiraven!.

- Que més dóna, a lo millor no els hi cabia dins la barca; estos peixos són enormes.

- Verge Santíssima! Vostè serà responsable de les conseqüències. Jo he informat de lo que he vist. I no era un cirul lo que han llençat al riu.

...

Els pescadors de ciruls, ara els presentaré. Eren quatre improvisats paletes que feien obres a una casa. Eren: Servando, l'amo de la casa i amic d’Avelardo, Cap de policia local. Mariano, amic de Servando i paleta d'ofici. Rogelio, lo manobre. I per últim Sisco, l'amo de la barca i amic de tots tres. Eren los que portaven l'obra a terme. Com que Servando no tenia permís d'obres, va demanar ajuda als seus amics, i per les nits quant no els veia ningú, tiraven al riu la runa que traient en sacs.

I ja ha sortit lo segon home. Rogelio, que aquella nit informava a son cosí de com anaven les obres a casa de Servando. I estos eren los criminals pescadors de ciruls. La conversa que portaven aquella nit los dos homes, era relacionada en los sacs de runes. Res a veure de la interpretació rocambolesca que dels fets va fer Quitaria.

Però ella sap lo que va veure. Pot ser va interpretar malament la conversa d'aquells homes, però intuï que hi havia un misteri per descobrir. Està segura que aquells homes amaguen alguna cosa macabra.

S'ha fet mirar l'aparell de la sordesa i li han ajustat . Ara ja no sent lo traginar de les formigues per la nit i pot dormir millor.

Lo mossèn ha marxat de vacances per esgotament psíquic.

Escrits Pilar Murall Moreira

Rocadura del Camp