Capítol 11

Olegaria Pau i Amor

- Ave María Puríssima.

- Sin pecado.

- A veure Olegaria, de que es ve confessar, si ahir ho va fer abans la missa de set? No ha tingut temps de pecar dóna!

- Mossèn vostè no sap quina classe d'individus tinc per veïns. Ahir després de missa, quan vaig arribar a casa vaig sentir crits i soroll per les escales. Eren dos veïns escridassant-se i quant tot just estaven en lo frenesí del moment, agafant-se pel coll i a punt de haver-hi un accident, vaig intervenir i sense pensar-ho vaig agafar-li el braç al veí que estava apunt d'ofegar a l’altre. Però va fer cas omís i va continuar escanyant-li el coll. Això em va treure de polleguera i li vaig arrear un clatellot per a que parés, en la mala sort que li van caure les ulleres al terra i jo sense voler li vaig trepitjar. Lo demés s’ho pot imaginar.

- Bueno filla! Per salvar a un germà en perill tampoc està tant malament. Déu no té ho tindrà en compte.

- Però la cosa va continuar: lo veí al que li vaig fer veure que la violència no és el camí, em va dir que quant recobres la posició, tindria una conversa en mi, perquè les ulleres no tenien importància, (eren dels xinesos) però el clatellot no ho oblidaria i que vigilés les escales, que són mol traïdores. Esta nit no he dormit pensant en allò de les escales traïdores.

- Has d'afrontar les conseqüències de les teves accions i superar-ho. Agafa al bou per les banyes, li va dir lo mossèn.

- Parla amb el veí i veuràs que dialogant s'acaben solucionant les coses. Ves en pau filla.

- Ego te absolvo a peccatis tuis in nomine patri et filii, et Sptiritus Sancti.

No és va quedar satisfeta amb lo que va dir el mossèn, i va pensar amb una solució.

Olegaria se'n va anar cap a la protectora d'animals.

- Bon dia. Vull adoptar un gos perquè em sento amenaçada i vull protecció.

Los de la protectora li van aconsellar un Sant Bernardo; era molt gros e imposava molt. Però ella volia que fos més agressiu; ja se sap que aquests gossos són molt pacífics i l'única cosa que podia fer-li al seu veí, era invitar-lo a una copeta de conyac. (Per allò del barrilet de brandi penjat al coll).

Mirant per allí, va veure a un gos bastant extrany, que estava tancat a una gàbia tot sol. Aquell espècimen li va semblar magnífic. Lo gos la va mirar en indiferència. Va considerar que aquella dóna era una vella extravagant i segurament venia a per un gat persa. Aquí es va equivocar. Olegaria es va enamorar d'aquell gos desmanegat i malcarat, des del primer moment que el va veure.

- Vull aquest! (Va dir mirant al gos amb carinyo).

Sansón! Així es deia aquell espècimen, al sentir que per fi algú l'adoptava es va alegrar i encara que fos aquella vella estrambòtica, era millor que estar tancat a una gàbia avorrit com un ostra, deixant passar els dies sense pena ni glòria.

Los de la protectora la van avisar que el gos era impredictible. Quant se li creuaven els cables era perillós. Ella els va dir que estava acostumada a tractar en animals perillosos. (Són un exemple, los seus veïns). Va dir que per la seua part no hi havia cap problema. Es va emportar al gos cap a casa. Li ha preparat una jassana al costat la seua habitació. Per la nit es van gitar a dormir i no va sentir al gos per a res. Lo primer que va fer quant es va despertar va ser anar a veure el gos.

- Hola maco! Has passat bona nit? Li va dir rascant-li el cap.

De moment Sansón va estar a punt de mossegar-la perquè acabava de despertar-lo. Però li rascava el cap i feia mol temps que no l'acariciava ningú. Això va treure-li la idea de mossegar-la.

- Vine guapo que esmorzarem juntets!

Va treure-li pernil dolç i una tassa de xocolata cuit amb magdalenes recent fetes. Sansón es va mossegar la pota a veure si estava somiant. Allò era massa bonic per a ser real. A lo més que ell havia pogut arribat a esta vida, era a un bassiol de pinso fastigós.

Ha decidit protegir a la seua ama per damunt de tot i de tots. Ara es feliç. Cuida de la seva benefactora per damunt de tot i de tots.

Escrits Pilar Murall Moreira

Rocadura del Camp