Capítol 10

Olegaria Pocampenta

Olegaria Pocampenta és una dóna senzilla, amable, bona persona i no parla per no ofendre. En això ho he dit tot. És cristiana i molt devota. Cada nit abans d'anar a dormir resa als seus Sants demanant que li troben una parella. Està molt sola pobra dóna. També demana al Senyor que l'ajudi a marxar pronte d'aquí. No té cap sentit continuar vivint; ja que no l'importa a ningú, pos no cal perdre temps. A part de bona dóna és mol dramàtica .

Olegaria començava lo dia fent aquesta plegaria.

- Ai Senyor que sola estic! No tinc fills, ni home, només tinc nebots que sols em volen per cobrar l'herència. És trista la vida! No em vaig casar perquè la meua millor amiga em va robar lo novio i mai més em vaig fiar de cap amiga. Ni dels homes tampoc. Senyor em podries donar un cop de mà? Estic tant sola! M'angoixa la solitud i lo desemparament. Ai quina pena! (Així tots els dies).

Un dia que estava prenent-se un cafè després de dinar, de sobte va sentir un soroll molt fort acompanyat d'una gran il·luminació. Va fer un escorcoll per tot el pis per veure d'on havia sortit aquell soroll i aquell efecte lumínic, però no i havia res fora de lloc.

- Ai Senyor! Me'n vaig de la bola, ara tinc al·lucinacions. Què vindrà desprès? No vull acabar tancada a un psiquiàtric, encara soc jove. Apiadat de mi! Soc una bona cristiana, vaig a missa tots els diumenges, ajudo a la parròquia en tot lo que puc i més. No creus Senyor que em mereixo una mica d'atenció per la teua part?

En aquell moment se sent una veu neutra, que no se sap don surt i en to cansat diu.

- A veure Olegaria, ja te'm escoltat i de fet estic aquí per complaure't. Has de confiar més amb la Divina Providència.

De sobte i de l'ensurt la nostra amiga cau al terra. (Pobra dóna).

- Despertat! No tinguis por! Soc l'Àngel dels Desemparats per servir-te.

Ella, que encara estava sota los efectes de la trompada diu: Quí ets? On estic? M'he mort? Aleluyaaaaa!!! És un Àngel!!!

Quan va veure que per fi s'havia complert lo seu somni es va aixecar del terra i va invitar a l’Àngel a un tall de coc acompanyat amb una tassa de llet amb cafè. Era hora de berenar. Lo miracle no li va fer perdre el mos.

Lo pobre Àngel va pensar que era millor fer un parèntesis i acceptar la invitació. Aquella dóna era molt peculiar, era millor deixar-la fer. Ell tampoc portava pressa. Olegaria va començar l'interrogatori.

- M'heu trobat novio?. És guapo? Té diners? És de Barcelona?

- Mira Olegaria. T’hem escoltat fins a tal punt que hem decidit emportar-te Dalt. Com que ens has demanat tantes vegades pujar, pos hem pensat en complaure't. I aquí estic per fer realitat lo teu somni. Tinc ordes per emportar-te avui mateix sense dilació. Prepara les maletes, marxem cap a Dalt.

- Osticanada! No ho diràs en serio? Jo no volia dir que fóra ara mateix. Primer m'aniria millor trobar novio i si no en trobava pos llavors sí d’això; anar cap amunt. Era un parlar per no callar, no cal que us ho empreneu al peu de la lletra tot lo que demano, ja sabeu com soc.

L'Àngel estava sorprès per la reacció d'aquella dóna.

Olegaria va continuar: Digueu-li al Senyor que agraeixo la seua gentilesa, però ja em trobo molt més millor i més animada, on va a parar!. Moltes gràcies de tot. Però de moment em quedo aquí baix.

L'Àngel va desistir d'emportar-se-la, va veure que era inútil intentar convèncer-la. Abans d'emprendre el vol li va dir que si tornava a demanar una cosa així no li valdrien les excuses, se n’aniria cap a Dalt, sí o sí. L'Àngel estava fins la coroneta de perdre el temps.

Olegaria després d'aquest fet ha deixat de donar la tabarra als de Dalt i s'ha dedicat a busca novio pel seu conte. Per Internet ha trobat a tres xicots molt majos, de moment no es decideix per cap. Volen conèixer-la en persona i els diu que tinguin paciència. Ella no necessita veure'ls en persona, una cosa es portar una relació amistosa per la pantalla i un altra cosa és en persona. Creu que pot tenir algun desengany i no ho intenta per si de cas.

Compte en lo que demanem! De vegades es fa realitat.

Escrits Pilar Murall Moreira

Rocadura del Camp