Capítol 1

La vertadera història de Rocadura

A principis del segle XIX, uns francesos van irrompre a Rocadura del Camp com si fóra casa seua. Els habitants no es van atrevir a queixar-se. Van entra triomfals, i van dir aixi: - Bone journée! Nous sommes les Françaises. Vos conquérants. Vous êtes nos prisionners

Els acabaven de conquerir i requisar les seves pertinències i es van instal·lar. Els habitants van callar i aguantar als nous amos (o els tallarien literalment el coll). Ja sabem com va acabar Mª Antonieta pobra i això que era la reina.

Era el dia 2 de maig de l'any 1808, els habitants de Rocadura del Camp estaven cansats de tanta Liberté, êgalite, fraternitê i van dir: - Prou n’hi han! fóra els franxutes! s’ha acabat! Au! cap a les frances!

Es van armar hasta les dents en tota classe d'utensilis que tenien a mà: pales, atxes, graneres, còdols, gavinyets, forquilles, mà de morters, etc. Van sortir al carrer i van fotre fóra a l’invasor. L'atac va ser inesperat i molt meditat, van agafar al enemic desprevingut. L'estrategia va ser el factor sorpresa; era l'hora de la migdiada i els francesos estaven dormint.

L'armament que portaven els Rocadurensesera mol contundent i els francesos van sortir del poble a tota pastilla i en la coa entre cames. No van tornar mai més. Sense cap dubte va ser a Rocadura del Camp on va començar la Guerra de l'Independència. La resta d'Espanya els va imitar i van sortir al carrer a expulsar al invasor. Des d'aquells fets el 2 de maig es va celebrar per tota Espanya.

Fernando VII, quan es va assabentar dels fets, va anar en persona al poble de Rocadura del Camp per agrair-los la seva valentia per "despatxar” als invasors francesos, però els habitants el van rebre amb indiferència total i absoluta. En part, perquè no sabien qui era aquell fulano perifollat, més aviat semblava un aristòcrata afeminat en tanta gargantilla, puntilles i punyetes bordades. Vaja, que no sabien que era el Rei.

Escrits Pilar Murall Moreira

Rocadura del Camp