Curiosa manera d'exposar els mals noms de Joan Moreira

Aquí podem veure uns exemples del curiós mètode que té Moreira per a escriure la llista dels malnoms a la primera part del llibre. Com es pot veure, consisteix en agafar un poema i després posar els malnoms de tal manera que imiten en assonàncies tot el poema, vers per vers. Si després de llegir cada vers del poema llegim la imitació en malnoms, s’aconsegueix un efecte bastant còmic.

Mireu-ho vosaltres mateixos!

Helo, Helo, por do viene

el infante vengador,

caballero a la jineta

en caballo corredor,

su manto revuelto al brazo,

demudada la color,

y en suy mano derecha

un venablo cortador

(Romancero. Anónimo)

Nèlo, Quèlo, Pistoletes

Forra gaites - Cap d'arròs,

Camiséro, Pontitét

Ley - Xavallo - Mal de Cor,

Zapato - Pesteto - MASO

Camarada - Calorró

Americano - Corretja

Coll de rabo - Xafa-rochs.

(Imitació en apodos)

Recuerde el alma dormida,

avive el seso y despierte

contemplando

cómo se pasa la vida,

como se viene la muerte

tan callando,

cuán presto se va el placer,

como después de acordado

da dolor,

cómo a nuestro parecer,

cualquier tiempo pasado

fué mejor,

(Jorge Manrique)

Arria'n banda - Bombilla

Metilde - Célio - Sangrétes

Cósses - Panxo

Carlos d'espasa - Madrilla

Caga cireres - Garrétes

Roig de Sanxo,

Canta manyanes - Gambèls,

Mósco - Ceguet - Carranyaco

Favaró,

Cap de fèrro - Caga ampèls,

Cul de pandero - Caraco

Gafarró

(Imitació en apodos)