Capítol 2

Lo meu nét, jo i les circumstàncies

Ring, ring, ring.

- Qui deu ser a estes hores del matí?

- Hola iaia.

- Carinyo, on aneu tan pronte pel món?

- No mires iaia que no ve ningú més.

- Ha anat a aparcar el cotxe ton pare?

- No iaia, vinc sol. Me n'he anat de casa, vinc a viure en tu.

M’hagués pogut avisar son pare que venia lo xiquet a passar lo cap de setmana en mi

- Pos ara m'aixecaré i et prepararé l'esmorzar. No volia aixecar-me fins l'hora de l'Àngelus.

- Com és que has vingut avui?.

- Ja t'ho he dit, vinc a viure en tu. Estic fart de la meua família!

- Però, què m'estàs dient fill meu!.

- Pos això. Me n'he anat de casa.

- Què dius ara? tons pares estaran preocupadíssims.

- He deixat una carta explicant que venia a viure en tu perquè ets la única que em compren i m'estima de veritat. Estic fart de que no se’m tingui en consideració i em tracten com si fora un crio.

- Però carinyo meu, així no s'arreglen les coses. Los problemes s'arreglen parlant en los pares i et podran ajudar.

- No iaia s' acabat, ja he aguantat prou.

- A veure carinyo, quin problema tens?

- No em fan cas! Quant los explico alguna cosa que m’ha passat al cole, no hi donen importància. Iaia quant t'explico les coses, tu m'escoltes i enseguida em dones solucions, no com ells. Quant los vaig dir que Ramonet em feia la vida impossible al cole, em prenia les coses, es burlava de mi i em pegava; saps que em van dir? pos que no li fes cas, que los xiquets em de ser amics i que féssim les paus. Damunt volien que el fes amic! En canvi tu em vas donar la solució i ja no ma torna a emprenyar.

- Què et vaig aconsellar carinyo? Com fa temps, no me'n recordo.

- Iaia, va ser lo dilluns passat.

Ós pedrer, tinc la memòria justeta per a passar el dia.

- Pos aquell dia mateix desprès de haver parlat en tu, vaig fer lo que em vas dir, li vaig donar una puntada al sec de la cama.

Recoc! no me'n recordava. En aquell moment lo que vaig dir em va sortir de l’ànima; pot ser em vaig passar. Però li va donar resultat i me n’alegro molt. Una cosa és ser bo i l'altra ser un cagat i deixar que se’t pugen a la gepa. Mon fill a vegades pareix que està atontat. Al crios se'ls ha d'ensenyar a ser bons, però no imbècils. Han de ser homes i dones de bé i això no vol dir que es deixin dominar. Avui dia en hi han molts vassalls.

- Carinyo, han passat tres dies, lo papa està esperant que tornes a casa i la mama esta desolada i trista. No creus que ja han entès el missatge que els has donat? Ells t'estimen molt, ets lo seu fillet petit i volen que tornes a casa. Fes-ho per mi, que vull que tots esteu bé i ben avinguts.

- Creus iaia que això els ha servit d'escarment i m'escoltaran quant els parle de coses importants. Ja tinc casi nou anys! No soc un bebè. Tu iaia sempre em tractes com un noi gran. Per això jo t'estimo tant. Quant no em facin cas vindre a viure en tu per a sempre. Estas d'acord iaia?

- Es clar que sí carinyo, però procura venir a partir de les onze del matí.

Ja tinc una edat.

Escrits Pilar Murall Moreira

Iaios i néts